Natura i Cultura: L'Essència de l'Ésser Humà

Natura i cultura: som humans gràcies a la cultura. Comparats amb els animals, la cultura ens diferencia i ens separa. Sense el procés d'hominització no hauria tingut lloc la humanització, que implica explotar les capacitats cognitives per comunicar-nos i entendre el món. Som un producte de la biologia i la cultura: són necessàries i es determinen mútuament. Un ésser humà sense cultura no té cap capacitat humana. Els nens salvatges en són exemples, ja que no parlen i aquesta és una característica dels éssers humans.

Podem definir: Natura: fets biològics. Cultura: adquirit de forma artificial. La natura no és dolenta, sinó amoral. Per a Rousseau, "estat de natura" i "civilització" són termes antagònics que representen la bondat enfront de la corrupció dels costums. Si una persona neix amb una deficiència, la resolem amb ciència: la cultura resol els problemes de la natura.

Gènere Social i Identitat

Els gèneres socials (home i dona) defineixen com han d'actuar, reaccionar o sentir depenent del sexe. No són universals. La identitat de gènere és la consciència de pertinença a un sexe i està associada sempre a patrons de conducta definits per la cultura.

Evolucionisme i Naturalesa Humana

EVOLUCIONISME. Darwin ja havia explicat que la nostra naturalesa humana és el resultat d'un procés d'evolució biològica. La nostra manera de ser també ho és, perquè com qualsevol altre animal, la naturalesa ens dicta com hem d'actuar. A nosaltres ens ha dotat de les capacitats que ens permeten pensar. L'essència de l'ésser humà és un producte de l'evolució de l'espècie. No obstant això, Darwin va evitar referir-se a aquest fet en formular la teoria de l'evolució.

Segons aquesta teoria, l'essència dels éssers humans ens ve donada en la nostra genètica. Amb altres gens hauríem evolucionat diferent. En conclusió, som el que som perquè el nostre cervell ha evolucionat fins a obtenir una capacitat que ens permet entendre el món de la manera que ho fem. La biologia és la base d'aquesta perspectiva.

Diversitat Cultural i Socialització

DIVERSITAT CULTURAL. El procés de socialització és el que ens permet dotar la nostra biologia animal d'una forma humana que se superposa a la natural. Les diferents cultures tenen distintes maneres de dur a terme aquest procés, ja que cadascuna veu el món de distinta manera. Enfront de la naturalesa humana, que és universal, les diferents cultures són particulars. Fins i tot els trets que es consideren universals culturals, comuns en totes les cultures, s'interpreten de manera diferent en cada cultura.

No obstant això, les cultures es barregen i modifiquen i es produeix el multiculturalisme, convivència de múltiples cultures en un únic espai. Afortunadament, ha canviat la manera d'entendre el problema que sorgeix en marginar una cultura que és minoritària o no pertany al grup que té el poder. Abans, les minories ètniques marginades intentaven assimilar la cultura dominant tan ràpidament com podien, mentre que ara demanen que es respecti la seva i no es destrueixi. No sempre s'actua davant la diversitat com s'hauria de fer i es continua tractant d'imposar la cultura dominant. No obstant això, s'ha evolucionat de l'etnocentrisme al relativisme i al pluralisme cultural.