Natura, Cultura i Societat: Etnocentrisme, Relativisme i Socialització

La confusió entre natura i cultura

Es tendeix a pensar que tot el que succeeix en la natura és bo. La natura no és ni bona ni dolenta, sinó amoral. El mite del bon salvatge, descrit per Rousseau, cau en aquesta confusió. Per a ell, l'«estat de natura» i la «civilització» són termes antagònics.

Què és la Natura?

S'aplica al conjunt dels éssers naturals, entre els quals s'inclou l'ésser humà. Els éssers naturals són els oposats als éssers artificials.

Aristòtil defineix la physis com a principi intern i causa del moviment o repòs de tot allò que existeix per si mateix. Tenen naturalesa totes les coses que posseeixen el principi del canvi i del moviment en si mateix.

Definicions de Cultura

Hi ha hagut diferents perspectives a l'hora de definir què és la cultura:

• E.B. Tylor va definir la cultura com: “un conjunt complex que inclou coneixements, creences, art, moral, dret, costums i altres capacitats o hàbits adquirits per l’ésser humà com a membre d’una societat”.
• Jesús Mosterín aporta una altra definició: “informació transmesa entre animals de la mateixa espècie per aprenentatge social”.

Un mem seria cada unitat d’informació cultural que es transmet seguint un procés similar al dels gens en la natura. Potser convé recórrer a l’etimologia de la paraula.

Perspectives històriques del concepte de cultura

• Concepte elitista (s. XVIII): El terme «culte» s’aplica metafòricament. Es parla del conreu de l’esperit. A la persona que posseeix molts coneixements se la considera culta.
• Concepte antropològic (s. XIX): Els antropòlegs descobreixen un concepte més ampli de la cultura. La cultura inclou tot tipus d’habilitats tècniques, produccions simbòliques i institucions socials.

El procés de socialització

Consisteix a desenvolupar capacitats neuronals que ens permeten adaptar-nos a la comunitat i així poder viure en societat.

Característiques de la socialització

• Aprenentatge de patrons culturals: Models culturals que l’individu ha d’aprendre per a formar part de la societat.
• Interiorització: Tot el que el nen aprèn quan és petit.
• Estabilitat psicològica: En adoptar els patrons externs que se li imposen, l’individu pot relacionar-se amb els altres i entendre el seu món.

Etapes de la socialització

• Socialització primària: Cinc primers anys de vida. Es duen a terme els aprenentatges més importants.
• Socialització secundària: Dura la resta de la vida d’un ésser humà. En aquesta etapa es poden canviar pautes de conducta apreses anteriorment.
• Resocialització: Consisteix a tornar a interioritzar una altra cultura, una manera diferent d’entendre el món. Es reestructura tot el que s’ha après abans.

Etnocentrisme i les seves conseqüències

L’etnocentrisme és una actitud davant la diferència cultural que consisteix a creure que la pròpia cultura és l’única adequada i superior a qualsevol altra.

La conseqüència és identificar el desenvolupament cultural exclusivament amb la pròpia cultura. Això porta a creure, per exemple, que els homes primitius contemporanis serien una còpia viva dels homes de l’edat de pedra. Cal recordar que evolució no és sinònim de tecnologia.

Problemes derivats de l'etnocentrisme

• Racisme: Rebuig hostil a grups ètnics considerats inferiors.
• Xenofòbia: Odi envers els estrangers.
• Aporofòbia: Menyspreu als pobres.
• Genocidi: Eliminació d’un grup social per motiu d’ètnia.

Relativisme cultural

El relativisme sorgeix amb l’objectiu de superar els prejudicis etnocèntrics. Defensa que tota manifestació cultural és una font d’idees i de valors que són fruit de la seva història particular. Només podem entendre un tret cultural determinat dins la cultura que l’ha provocat.

No obstant això, el relativisme pot tenir limitacions:

• Es considera que no s’ha de canviar la tradició.
• No es fomenta el diàleg intercultural.

El resultat és un estancament, en comptes d’una evolució.

Pluralisme i interculturalitat

El pluralisme cultural defensa la interculturalitat com a actitud de diàleg i respecte de les diverses cultures que coexisteixen en un mateix espai geogràfic, sempre dins el marc dels drets humans.

Proposa un model diferent en què totes les cultures estiguin en condicions d’igualtat. La convivència harmònica és un tret cultural que s’ha de conrear entre tots els membres de la societat.

Conceptes bàsics de lògica proposicional

• Conjunció (p ∧ q): 1 1 = 1; els altres, 0.
• Disjunció (p ∨ q): 0 0 = 0; els altres, 1.
• Condicional (p → q): Si p aleshores q; 1 0 = 0.
• Bicondicional (p ↔ q): Diferents = 0.
• Contradicció: Tots 0.
• Tautologia: Tots 1.
• Indeterminació: Diferents valors.