Naturalesa elèctrica de la matèria: càrrega, àtoms i models

Clasificado en Química

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,48 KB

La naturalesa elèctrica de la matèria

Tales de Milet va descobrir l'electricitat. Els fenòmens d'electrització es justifiquen mitjançant una propietat de la matèria anomenada càrrega elèctrica. La quantitat de càrrega elèctrica és una magnitud física i la seva unitat és el coulomb.

Tipus de càrregues elèctriques

En la matèria hi ha dos tipus de càrregues elèctriques. Un cos és neutre quan té la mateixa quantitat de càrregues positives i negatives. Un cos només pot adquirir càrrega elèctrica si guanya o perd càrregues negatives.

Electrons i protons

Els fenòmens d'electrització coneguts a finals del segle XIX van posar de manifest que l'àtom era divisible, ja que tenia càrregues negatives i positives.

Descobriment dels protons i neutrons

Thomson va descobrir els electrons i Goldstein els protons. La càrrega de l'electró és la més petita que hi ha.

El model dels nivells d'energia de Bohr

Bohr va modificar el model atòmic de Rutherford mitjançant els postulats següents:

  1. L'electró només es mou en unes òrbites circulars sense que hi hagi emissió d'energia.
  2. L'emissió d'energia només es produeix quan un electró salta d'un nivell energètic d'energia superior a un altre d'energia inferior.

Metalls i no metalls

La classificació de metalls i no metalls és la més fàcil que hi ha, ja que utilitza com a criteri de classificació l'aspecte que presenten i algunes de les propietats físiques que tenen.

Les primeres classificacions periòdiques

Mendeleiev va disposar els 63 elements químics coneguts fins aquell moment per ordre creixent segons les seves masses atòmiques i va descobrir que els que tenien característiques semblants se situaven en la mateixa filera horitzontal.

  1. Va evitar ficar metalls al costat de no metalls.

Com es mesura la massa dels àtoms?

La massa atòmica és la massa d'un àtom d'aquest element. Els científics han buscat mètodes més fàcils d'expressar-la:

  1. Es tria l'isòtop 12C com a àtom de referència.
  2. S'estableix que la seva massa sigui 12 unitats de massa atòmica (uma).

Es defineix la uma com la dotzena part de la massa d'un àtom de 12C.

La massa atòmica relativa és la massa d'un àtom mesurada per comparació amb la dotzena part de l'àtom 12C i és una magnitud adimensional.

Entradas relacionadas: