Estat de Naturalesa i Societat Política: Anàlisi i Contracte Liberal

De l’estat de naturalesa i la possibilitat d’arribar a un estat de guerra

Pròpiament parlant, l’estat de naturalesa és aquell en el qual els éssers humans viuen junts conforme a la raó, sense un poder terrenal, comú i superior a tots, amb autoritat per jutjar-los. És un estat de pau, bona voluntat, assistència mútua i conservació.

No obstant això, no tots els éssers humans són bons, alguns violen la llei natural i, en conseqüència, els que són perjudicats exerceixen el seu dret natural de jurisdicció. I com que això no sempre es fa correctament, pot passar que la situació esdevingui una «guerra de tots contra tots»: un estat d’enemistat, malícia, violència i mútua destrucció (l’estat de guerra).

Per què s’arriba a aquest estat de guerra?

Perquè malgrat que la llei natural és clara per a qualsevol ésser racional, no tots la respecten (la força que s’exerceix sense dret i que atempta contra la persona d’un individu produeix un estat de guerra).

En un estat de naturalesa no hi ha mecanismes que permetin fer respectar els drets naturals ni sancionar de manera justa a qui els violen.

El principal inconvenient és que, com que tothom pot aplicar la llei, en prendre’s la justícia per la seva mà, un pot ser parcial o, si es deixa portar pel seu desig de venjança, incórrer en l’excés i obrir una espiral de violència sense fi.

Crítica a l’absolutisme

De la llei fonamental de la naturalesa, se’n deriva que qui intenta posar un altre ésser humà sota el seu poder absolut es posa a si mateix en una situació de guerra amb ell.

Causes del pacte: l’origen de la societat política

Tesi: Els éssers humans abandonen l’estat de naturalesa i es posen a si mateixos en un estat de societat per tal d’evitar aquest estat de guerra.

Argumentació: Allà on hi ha autoritat, un poder terrenal del qual es pugui obtenir reparació a través de l’apel·lació, la controvèrsia és decidida, ofensors i ofesos se sotmeten al just arbitri de la llei, la força es deixa d’exercir i cessa l’estat de guerra entre els que viuen en societat.

Finalitat del pacte: Preservar els drets naturals dels individus i assegurar una aplicació de llei natural que sigui justa.

Quins són els mecanismes que es requereixen per tal de poder aplicar la llei natural amb equitat i justícia?

• Una llei establerta, fixa i coneguda que hagués estat acceptada per consentiment comú.
• Un jutge públic i imparcial, amb autoritat.
• Un poder que doni suport i força a la sentència quan aquesta és justa, a fi que s’executi degudament.

Els termes del contracte: el contracte liberal

Es fonamenta en el consentiment lliure i significa la renúncia a la llibertat natural i el dret a executar la llei natural.

La finalitat és protegir i garantir els drets naturals dels individus per tal d’assegurar-ne la convivència i promoure el bé comú.

Què s’entén per poder polític?

És el dret de dictar lleis [...] a fi de regular i preservar la propietat i fer ús de la força de la comunitat en l’execució d’aquestes lleis i en la defensa d’estat davant les agressions estrangeres. I tot això amb l’única intenció d’assolir el bé públic.

Per què perd la seva llibertat natural?

Perquè cada ésser humà, en consentir amb d’altres la formació d’un cos polític sota un sol govern, es posa a si mateix sota l’obligació, respecte a tots i cada un dels membres d’aquest cos, de sotmetre’s a les decisions de la majoria i a ser guiat per ella.

Aquest cos polític actua d’acord amb el consens de la majoria (no es requereix que sigui un consens absolut, perquè és gairebé impossible d’aconseguir).

En quins termes es renuncia a executar la llei natural?

Es cedeix aquest dret a la comunitat (cessió provisional i condicional), de manera que l’estat passa a posseir el monopoli de la violència física legítima i es converteix en l'àrbitre amb unes normes fixes, imparcials i idèntiques per a tots.

Què ha de ser pres com a consentiment i fins a quin punt obliga?

Qualsevol individu que tingui possessions o gaudeixi d’alguna part dels dominis d’un govern està, per aquest simple fet, donant el seu tàcit consentiment de submissió; i mentre continuï gaudint-ne, estarà obligat a les lleis d’aquest govern.

Per tant, el consentiment va lligat a l’objectiu d’assegurar i regular la propietat.