Naturalisme en Epistemologia: De Aristòtil a Quine

Naturalisme: Mètode i Evolució

D'Aristòtil a Descartes

El naturalisme és un mètode que, partint de la base que el coneixement és un procés de la naturalesa humana, propugna l'anàlisi dels problemes cognitius com a processos psicofisiològics. Això implica reduir la teoria del coneixement a la psicologia, entesa com a ciència natural.

Aristòtil, a De anima, considera l'ànima sinònim de vida. Els éssers vius són animats, i l'ànima no pot existir sense el cos. La psicologia d'Aristòtil és l'estudi de les funcions de la matèria viva: vegetal, animal i racional. Aristòtil estudia els processos cognitius des de les percepcions sensorials i la imaginació fins a l'intel·lecte.

Descartes trenca la tradició naturalista en proclamar la dualitat de les substàncies (res cogitans i res extensa). Introdueix en la modernitat un plantejament del problema de l'ànima en afirmar-se l'autonomia i incomunicació entre les substàncies. Així, el fenomen de la vida s'interpreta des d'una perspectiva mecanicista.

Hume i el Naturalisme Modern

El naturalisme modern va coexistir amb l'empirisme anglès, especialment amb Hume. Hume reclama per a l'estudi de les capacitats de la ment experiments acurats i exactes, i també observar els efectes que en resulten en diverses circumstàncies. Això implica aplicar el mètode científic a l'estudi de la ment humana.

Hume estableix el principi de còpia: una idea (representació mental) és una còpia d'impressions sensorials. El significat d'un terme és la impressió de la qual es deriva.

La teoria de l'associacionisme de Hume sosté que la natura fa possible que les idees simples s'uneixin en idees complexes mitjançant qualitats naturals: semblança, contigüitat en temps i lloc, i la relació causa-efecte.

Quine i la Continuïtat entre Ciència i Filosofia

Quine sosté que entre ciència i filosofia hi ha una línia de continuïtat i no hi ha diferències metodològiques ni epistemològiques rellevants. Defensa dues idees principals:

• La filosofia no és una contemplació externa del món i del seu coneixement per part de l'home; la filosofia està dins del món i necessita tanta revisió com tots els esquemes conceptuals amb què interpretem el món.
• Les tasques del filòsof i del científic difereixen en els detalls, però no en metodologia; han d'apel·lar a la coherència i la simplicitat.

Quine i la Naturalització de l'Epistemologia

Reducció dels Problemes Epistemològics a Psicològics

Quine es planteja el projecte de "naturalitzar" l'epistemologia, és a dir, reduir els problemes epistemològics a problemes psicològics. Pensa que l'epistemologia del coneixement natural pot seguir la mateixa divisió que l'epistemologia de la matemàtica: una teoria de conceptes i una teoria de doctrina.

El Mètode Naturalista Contemporani

El mètode naturalista contemporani pretén donar solució al problema que comporta que Hume redueixi el significat d'un concepte al seu contingut sensorial, ja que així no s'avança gens quant a la veritat d'enunciats generals o singulars del futur.

La sortida que proposa Quine consisteix a considerar l'epistemologia com un capítol de la psicologia, entesa aquesta com a ciència natural. Això implica estudiar els problemes epistemològics des de dins de la ciència natural, en un intent d'explicar científicament la relació entre evidència i teoria.

Input, Output i Sentències Observacionals

L'input és l'estimulació dels receptors sensorials que es plasma en un tipus de sentències, que Quine anomena sentències observacionals. Aquestes són aquelles el veredicte sobre les quals depèn en bona mesura de les estimulacions sensorials.

L'output més elemental són les sentències observacionals, les quals són ocasionals, és a dir, vertaderes en unes ocasions i falses en unes altres. Això és poca cosa a l'hora de justificar el coneixement teòric.