Naturalisme: Origen, Característiques i Narcís Oller

El Naturalisme: Origen, Característiques i Impacte

El naturalisme va ser un moviment que es va donar a finals del segle XIX en la literatura i, en menor mesura, a les altres arts. El seu creador va ser Émile Zola, a França, i després es va estendre per tot Occident. Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que és una evolució del realisme.

Inclou aspectes de l'entorn que fins al moment no havien aparegut a les obres artístiques: classes socials desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals... Regna la crítica social amb un aire bastant pessimista. Els principals protagonistes pertanyen al proletariat.

Inclou un enfocament científic de la creació, pel qual l'autor ha d'observar allò que l'envolta, fer hipòtesis explicatives i plasmar cada detall amb distanciament. Així, els personatges es mouen dins d'un determinisme marcat per l'herència genètica i l'entorn educatiu. En tant que cientifista, el moviment és materialista i bastant ateu (si bé a determinats països com Espanya mai no es deixa la religió de banda).

Característiques Clau del Moviment Naturalista

El naturalisme del segle XIX posa el focus en els problemes de la societat (pobresa, l'alcoholisme, l'abús, la criminalitat, la malaltia...), per tal de corregir-los. Pel que fa a la tècnica i l'estil, es porten fins a les últimes conseqüències els mètodes d'observació i documentació, ja propugnats pel realisme. Igualment, es fa més precisa la reproducció del llenguatge parlat.

El Naturalisme a Catalunya: La Figura de Narcís Oller

El propulsor del naturalisme a Catalunya va ser Narcís Oller (1846-1930). És el primer gran novel·lista català de la Renaixença.

Obres Principals de Narcís Oller

És autor d'obres tan importants com La papallona, La febre d'or, La bogeria, Pilar Prim o L'escanyapobres, entre d'altres.

Els Principis Literaris de Narcís Oller

Narcís Oller va establir uns principis bàsics per al tractament de les seves obres:

• Va agafar com a model el Renaixement.
• Es fonamentava en una estructura patriòtica catalana.
• Tradició de la literatura catalana autòctona.
• En les novel·les, es reflecteix la societat de l'època.
• Es fixa en models estrangers (Flaubert, Daudet, Zola...).
• Introdueix les lletres hispàniques.
• Utilitza diversos determinismes.
• Li agrada el model de Pereda, Pardo Bazán, Zola, Clarín i Galdós.
• Fa crítiques a la literatura anterior.
• La ideologia, per a ell, va davant de l'estètica.
• Tendència a criticar allò que és irreflexiu, acadèmic i decorista.
• No pren herència catalana perquè no n'hi ha.
• Està en desacord amb el naturalisme científic.