El nazisme a Alemanya: De l'ascens al poder a l'Holocaust

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,32 KB

3.3.- El nazisme al poder. El crac del 29 afecta durament Alemanya entre 1929 i 1933: tancament de fàbriques, sis milions d'aturats i descontent social. D'aquest descontent s'aprofiten els partits extremistes: intel·lectuals i treballadors s'apropen al Partit Comunista i volen una revolució, mentre que burgesos, agricultors i alguns obrers en atur s'apropen al Partit Nazi.

Després de les eleccions de 1932, Hitler aconsegueix que el nomenin canceller i, des del poder, transforma la democràcia en dictadura nazi: incendien el Parlament i acusen els comunistes; Hitler s'atorga tots els poders, proclamant el III Reich (Imperi) i proclamant-se führer (guia).

4.- L'Alemanya nazi (II): El III Reich.

En 1934, Alemanya es transforma en una dictadura nazi (III Reich): prohibició de la resta de partits i sindicats, de les eleccions i de tota llibertat individual; clausura del Parlament, Estat policial (Gestapo), control de l'administració i la justícia (depuració ideològica i racial dels funcionaris) i reclusió dels seus "enemics" en camps de concentració (comunistes, gitanos, jueus...).

Socialment, imposen de manera bàrbara el seu model social basat en la superioritat de la raça ària (racisme) i la seva ideologia nazi (homogeneïtzació social): control total de l'educació i la cultura, censura, "puresa racial", tornada de la dona a l'àmbit privat de la casa ("fills, església i cuina") i control i adoctrinament de la joventut a través de l'escola i les Joventuts Hitlerianes.

En la política de "puresa racial", prohibeixen els matrimonis mixtos d'aris i jueus (lleis de Nuremberg), es lleven als jueus la ciutadania alemanya, boicotegen els seus negocis, els obliguen a portar un distintiu, ataquen les seves sinagogues i cases (Nit dels Cristalls Trencats) i, finalment, els reclouen en ghettos i en camps de treball i extermini (cambres de gas) en el que coneixem com l'Holocaust o Shoà, amb uns sis milions de jueus morts.

En política exterior, plantegen la "teoria de l'espai vital": Alemanya necessita ocupar territoris veïns per assegurar el seu creixement i el manteniment de la seva població i, per tant, es rearma i remilitaritza fortament per ocupar per la força aquests territoris (incompliment del Tractat de Versalles) i crear un gran imperi.

Entradas relacionadas: