Neoclassicisme: Context, Arquitectura, Escultura i Pintura

Context Històric del Neoclassicisme

1. Context (Neoclassicisme i Revolucions): El neoclassicisme es caracteritza per dues revolucions principals: la Revolució Francesa (fi de l'Antic Règim i sorgiment de la burgesia) i la Revolució Industrial (sorgiment del proletariat i noves fonts d'energia). Aquestes dues revolucions, juntament amb les tres grans revolucions burgeses de França, marquen els darrers anys del segle XVIII i tot el segle XIX. Hi ha un creixement demogràfic que comporta la transformació de les ciutats i un gran desenvolupament de l'urbanisme. També hi ha un canvi en el pensament degut al sorgiment de l'Enciclopèdia i dels pensadors il·lustrats, lligat a un qüestionament de les monarquies absolutistes i una revalorització del concepte clàssic de república.

Arquitectura Neoclàssica

2. Arquitectura:

• Va rebutjar les ornamentacions barroques i va cercar versions simplificades dels models grecs, romans i etruscos, així com espais clars i proporcionats.
• Desaparició progressiva de l'arquitectura religiosa i construcció d'un gran nombre d'edificis de caràcter públic i d'espais urbans com biblioteques, places, hospitals, etc.
• Formalment, les columnes van substituir els pilars, mentre que els murs es van deixar llisos o es van recobrir amb motius senzills.

Escultura Neoclàssica

Escultura:

• Se substitueix el dinamisme característic del barroc per l'equilibri i la proporcionalitat gràcies al racionalisme sorgit al segle XVIII.
• Es produeix una escultura harmoniosa basada en els models de l'antiguitat clàssica, sense recrear-los sinó només copiar-los.
• Es copien els models clàssics, però s'accentua l'expressivitat dels rostres perquè es busca la identificació amb aquest passat cultural de prestigi.
• La temàtica mitològica és la més recurrent, i en els temes religiosos es pretén una idealització allunyada de les formes del barroc.

Pintura Neoclàssica

Pintura:

• La pintura és l'art per excel·lència perquè és més assequible tant per l'artista com per la burgesia. Hi ha un rebuig pel classicisme i per la tradició del renaixement clàssic.
• Hi ha un interès per la pintura pre-rafaelista, que representa una puresa de formes i una espontaneïtat que no es trobava en el classicisme. Hi ha un predomini del dibuix sobre el color i s'utilitzen colors purs per precisar els contorns.