Neoclassicisme, Romanticisme i Neurociència: Viatge Multidisciplinari
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,19 KB
El Neoclassicisme: Característiques i Context
En política, la monarquia absoluta s'imposa a l'Església. En l'àmbit social, creix la burgesia i es mantenen la noblesa i el clergat. La cultura valora la ciència i la filosofia, difonent-se teories sobre el benestar social, l'humanitarisme i el deisme.
Estètica Neoclàssica: Art i Bon Gust
S'inspira en el model grecollatí i renaixentista, buscant reflectir el bon gust. En l'art, era elegant, simple i raonable, presentant temes i personatges genèrics, amb un caràcter didàctic i seguint les normes clàssiques.
La Llengua al Segle XVIII: Claredat i Gal·licismes
Les persones cultes del segle XVIII tenien un llenguatge clar, concís i senzill, rebutjant les complicacions barroques. Per la influència francesa, s'hi van incorporar gal·licismes, fet que va provocar la crítica dels puristes de la llengua.
La Poesia del Segle XVIII: Tendències i Autors
La lírica no és emotiva ni original, cultivant-se tres tendències:
- Poesia Postbarroca: Representada per Diego Torres Villarroel amb la seva poesia satírica.
- Poesia Neoclàssica: Valora la poesia didàctica i utilitària, cultivant gèneres clàssics que s'ajusten a aquest objectiu: la poesia anacreòntica, rococó, l'oda, l'epístola, la sàtira i la faula, que era el gènere didàctic per excel·lència.
- Poesia Preromàntica: Planteja temes metafísics, pedagògics o socials amb un to emotiu (Juan Meléndez Valdés, Nicasio Álvarez Cienfuegos).
La Prosa del Segle XVIII: L'Assaig com a Gènere Clau
Es donen les tendències postbarroca, neoclàssica i preromàntica, però el més significatiu és el desenvolupament de l'assaig amb Feijoo i Jovellanos, que empren un llenguatge natural, precís i funcional. L'assaig és el gènere que assoleix un major desenvolupament.
- Prosa Postbarroca: Representada per Diego Torres amb els seus escrits satírics.
- Prosa Neoclàssica Il·lustrada: Aconsegueix una gran qualitat en l'assaig i en la crítica de Feijoo, i destaca el Pare Isla.
- Prosa Preromàntica: Apareix a finals de segle en autors que havien iniciat la seva obra en l'estètica neoclàssica.
El Romanticisme al Segle XIX: Introducció
El Romanticisme, moviment cultural i artístic del segle XIX, va suposar una reacció contra els principis de la Il·lustració i el Neoclassicisme, posant èmfasi en l'emoció, la individualitat i la llibertat creativa.
Comportament Animal i Humà: Diferències Clau
Comportament Animal
Les motivacions biològiques són les que estimulen el comportament dels animals. La seva conducta sempre està determinada per estímuls perceptibles o per rastres d'experiències anteriors. El seu comportament es crea a partir dels codis genètics hereditaris o de l'experiència directa d'un determinat individu. Totes les espècies d'animals transmeten informació de generació en generació mentre tenen cura de les cries.
Comportament Humà
No està necessàriament lligada a motivacions biològiques; l'activitat dels humans sovint es guia per altres imperatius. Els humans poden rebutjar una impressió directa i comportar-se d'acord amb nexes i relacions abstractes entre els fenòmens. La conducta humana es crea a partir dels codis genètics i dels coneixements acumulats que es transmeten en el procés d'ensenyament.
Teories sobre el Cervell i el Sistema Nerviós
Enfocaments Teòrics del Cervell
- Teories Localistes: Divideixen el cervell en diferents parts amb funcions específiques.
- Teories Sintètiques: Ajunten la teoria localista i la totalista.
Teoria de Lúria
- Funció biològica: Conjunt d'un sistema d'òrgans.
- Centra l'atenció en l'objectiu final i constant.
- Processos psicològics que no poden reduir-se a un conjunt concret de neurones.
- Substitueix la tasca de localitzar per analitzar zones cerebrals.
Divisió del Sistema Nerviós Central
1. L'Encèfal
Consta de 5 parts que s'han desenvolupat:
- Bulb Raquidi: Regula la respiració, circulació, l'equilibri, el reflex de la tos, l'esternut, la deglució i el vòmit.
- Diencèfal: Regula el sistema hormonal, la temperatura corporal, la ingestió del menjar i de l'aigua, el comportament sexual, la reproducció i els ritmes biològics.
- Mesencèfal: No té gaire importància en l'ésser humà, ja que ha perdut bona part de les seves funcions.
- Cerebel: Controla la coordinació, la precisió i la suavitat dels moviments i l'equilibri.
- Escorça Cerebral: Té 15.000 milions de neurones disposades en 6 nivells que realitzen funcions psicològiques més elevades.
2. Medul·la Espinal
Transmet els moviments de les ordres del cervell, regula les respostes immunitàries i l'acte reflex, i connecta l'encèfal amb totes les parts del cos.