Neoclassicisme, Serialisme, Música Aleatòria i Més: Història de la Música

El Neoclassicisme (1918-1940)

Es caracteritzà per la recerca d'influències en el barroc i en el classicisme. L'estil neoclàssic busca un «retorn a l'antiguitat».

Característiques musicals

• Cerca noves sonoritats en cultures no europees i en el jazz.
• És una música totalment tonal, que s'enfronta al corrent musical atonal instaurat per Schönberg.

El Serialisme Integral (1950)

És l'evolució del dodecatonisme.

Característiques estilístiques i musicals

• Reflecteix la voluntat d'aproximar-se a la música d'una manera molt conscient i racional.
• Crea una connexió entre els sons molt més matemàtica que no pas intuitiva.
• Ordena en altura la sèrie dodecatònica de 12 notes.
• Amplia el control serial a altres elements musicals.

La Música Aleatòria (1950)

És l'evolució del serialisme. És un estil que es debat entre l'ordre i la llibertat.

Característiques musicals i estilístiques

• És aleatòria perquè l'intèrpret té a les seves mans la llibertat de combinar a l'atzar els elements que li ha transmès el compositor.
• El compositor sempre dóna unes normes.
• L'intèrpret és el creatiu.

Música amb nous timbres

Amb l'aparició l'any 1950 de la cinta magnètica i dels aparells electrònics, van sorgir una sèrie de tendències que buscaven noves sonoritats:

1. La música concreta: Música que utilitza sons musicals i sorolls amb un origen concret que es combinen i enregistren en cinta magnètica.
2. Les composicions combinant sonoritats: Es va donar aquest nom a la tendència d'enregistrar sons en directe combinats amb sons d'instruments convencionals.
3. La música electrònica (1951): Generació, manipulació elèctrica i enregistrament dels sons. (1956): Combinació de sons electrònics amb enregistraments d'instruments convencionals. (1959/1961): Combinació de cinta magnètica amb intèrprets que toquen en directe a l'escenari.

Minimalisme (1965)

Neix als Estats Units i es basa en el principi compositiu de repetició constant d'uns quants elements musicals que van canviant subtilment al llarg de la peça per tal de seduir i hipnotitzar l'oient. És una música meditativa i obsessiva.

Característiques

1. Elaboració de petits patrons tonals, melòdics i rítmics.
2. Repetició constant d'aquests patrons en forma d'obstinat.
3. A mesura que la peça evoluciona, el compositor introdueix petites variacions que provoquen un mínim contrast.

La Nova Simplicitat (1970)

És un moviment de reacció contra la modernitat. Els compositors retornen a la música del passat, a la música tonal, gairebé sense dissonàncies, romàntica i amb estructures formals.

Característiques

1. Retorn al passat: música tonal.
2. Música sense dissonàncies.
3. Pren com a model la música romàntica.
4. Tot i el nom del moviment, la música no és gens simple, sinó amb melodies complexes i un gran color rítmic i harmònic.

Les Arrels del Jazz

1. WORK SONGS: Cançons que els esclaus cantaven mentre treballaven, línia melòdica independent del ritme, ritme marcat, caràcter improvisatori, frases estructurades en pregunta i resposta. Instruments: Veu, cos i eines de treball.
2. GOSPEL SONGS: Cançons de tema religiós que les comunitats negres cantaven a les esglésies protestants, pas del ritme de les work songs al swing, veu de falset del predicador com a forma de virilitat exaltada, caràcter improvisatori, lletres inspirades en problemes socials, lloar Déu seguint la pròpia inspiració del rés, diàleg musical. Instruments: la veu.
3. BLUES: Temàtica realista: tristesa davant la situació social dels afroamericans, les cançons deriven de les work songs, melodies malenconioses basades en l'escala de blues, tempo lent, fraseig descendent, caràcter improvisatori, expressar els problemes quotidians, tres versos AAB. Instruments: la veu, guitarra i harmònica.
4. RAGTIME: Música instrumental sense text, melodies sincopades i contrasten amb el baix, influències de la música romàntica, música d'entreteniment, estil: pregunta i resposta, instruments: Piano.

El Jazz (final segle XIX)

Influència africana: el ritme amb swing i la improvisació

1. Ús del compàs quaternari
2. Efecte swing
3. Pregunta i resposta
4. Improvisació: invenció de noves melodies que recordin el tema original i que puguin ser interpretades sobre la mateixa harmonia
5. Unió de música i dansa.

Influència euroafricana: la melodia

• Utilització de l'escala de blues.

Influència europea: l'harmonia i les agrupacions instrumentals

Es basa en les funcions tonals bàsiques de l'harmonia clàssica: la tònica, la subdominant i la dominant. Els combos van néixer per la influència dels grups de cambra clàssics i les big bands.

El Rock

Característiques

1. Segueix l'estructura harmònica del blues.
2. Pren l'escala de blues com a patró de les seves melodies.
3. Els ritmes sincopats del blues seran sempre presents en aquest estil musical.
4. La guitarra elèctrica és l'instrument melòdic més important.
5. Les lletres solen ser personals o polítiques.