Neocolonialisme i Fonamentalisme Islàmic

El Tercer Món i el Neocolonialisme

A partir de la dècada de 1950 es van anar definint les característiques del subdesenvolupament: renda per càpita escassa, desnutrició, analfabetisme, gran creixement demogràfic i excés de població activa dedicada al sector primari. La independència política dels nous estats no va anar acompanyada de la independència econòmica; així, les inversions de capital dels països rics acabaven per condicionar les decisions dels governs independitzats. Aquesta situació es defineix com a neocolonialisme.

Característiques del Neocolonialisme

El neocolonialisme provoca:

• L'intercanvi desigual de mercaderies (ja que els països subdesenvolupats només exporten matèries primeres a baix preu mentre han d'importar productes manufacturats més cars).
• La gran escassetat de capital, que provoca la dependència financera respecte al món desenvolupat.
• La dependència tecnològica, que continua afavorint la descapitalització dels països més pobres del món.

El Fonamentalisme Islàmic

El panorama polític internacional coneix des de fa unes dècades l'emergència d'un protagonista nou: el fonamentalisme islàmic. El fracàs als països àrabs de desenvolupament social i econòmic, inspirat en els models occidentals, tant en la versió capitalista com comunista, ha alimentat la puixança de moviments de resistència a la uniformització i l'autoritarisme de les societats de tradició islàmica. Les generacions posteriors a la descolonització han mirat cap a les tradicions autòctones, han rebutjat els models exteriors i han mostrat una ferma oposició envers els valors de la cultura occidental.

Els integristes islàmics es basen en la tradició i l'Alcorà per acusar els governs d'allunyar-se dels models de vida propugnats per les lleis alcoràniques i de cedir davant la influència d'Occident. Sovint recorren a la violència i utilitzen la creença en la guerra santa (gihad) per mobilitzar la població amb la finalitat d'instaurar un Estat basat en la xaria.

Aquest fonamentalisme defensa els valors tradicionals i denuncia la laïcització. També culpa l'enemic occidental de ser el responsable del retrocés de l'Islam i presenta la reislamització de la societat com a defensa de la pròpia identitat.

L'expansió dels moviments islamistes radicals oposats a la política mundialitzadora dels EUA ha estat una realitat els darrers anys. Cal destacar nous moviments terroristes de caràcter islamista radical contra interessos occidentals. Un exemple clau és el conflicte d'Israel, on aquest estat compta amb el suport d'Occident. L'escalada de violència terrorista internacional s'ha manifestat en atemptats contra interessos israelians, contra turistes a Egipte, Indonèsia i el Sudan, i contra les ambaixades americanes.