Neologismes, Manlleus i Ortografia de la Fricativa Palatal

1. Els Neologismes

Un neologisme és una paraula de nova incorporació a un idioma. Pot ser creada per una persona o per l'evolució natural de la llengua, i pot provenir del manlleu d'un altre idioma o de la creació mitjançant els mecanismes propis de la llengua.

Origen i formació

Apareixen normalment per designar un nou objecte o concepte que no existia, però també es creen per a idees ja presents a la llengua.

• Derivació: S'afegeix un sufix o prefix a lexemes existents (ex: descomprimir).
• Composició: Combinació de mots existents (ex: busca + usuaris = buscausuaris).
• Sintagmació: Lexicalització d'una estructura sintàctica (ex: violència domèstica).
• Siglació: Lexicalització d'una sigla llegida com una paraula.
• Mots creuats: Apòcope del primer element i afèresi del segon (ex: turisme + informàtica = turismàtica).
• Neologisme semàntic: Canvi de significat d'un mot; pot ser per habilitació d'una marca (ex: cercador, típex).
• Calc: Formació per imitació de l'estructura o significació d'un mot estranger.

2. Els Manlleus

Són mots que passen d'una llengua a una altra i s'integren en la llengua que els rep perquè aquesta no té cap mot propi per designar un determinat concepte.

Reacció dels sistemes lingüístics

Davant de les formes manllevades, els sistemes lingüístics reaccionen de les maneres següents:

1. Recorrent a formes alternatives: (ex: maquinari per hardware, estira-i-empeny per push-pull).
2. Adopció: Incorporant la forma original sense cap modificació (ex: whisky, au-pair, allegro).
3. Adaptació: Adaptant la forma original al sistema lingüístic d'arribada (ex: pírcing, xauarma, sushi, clúster).

Arcaismes

Són paraules en desús o antiquades (ex: corprendre, sarao).

3. Ortografia: La fricativa palatal sorda

La fricativa palatal sorda es pot representar amb les grafies x i ix.

S'escriu amb X:

• A començament de paraula: Xina, xocolata, Xerès, Xofer, Xumet.
• Després de consonant: punxar, panxa, orxata, arxiu, tronxo.
• Darrera del diftong AU-: disbauxa, xauxa, rauxa.
• Altres casos: guix, bixest, Flix.

S'escriu amb IX:

• Darrera d'A-, E-, O-, U-: calaix, peix, coix, maduixa.

Nota: Cal parar atenció a mots com estranger, estrany, esprémer o estendre.

4. Definició fonètica

• Fricatiu: So que es produeix quan dos òrgans s'aproximen sense arribar a tocar-se i l'aire, en sortir, els frega.
• Palatal: La llengua es desplaça cap al paladar, sense tocar-lo.
• Poden ser sons sordes [ʃ] i sonores.