Neoplàsies Hematopoètiques: Leucèmies i Limfomes

Neoplàsies Malignes del Teixit Hematopoètic

• Neoplàsies Mieloides: Neoplàsia de cèl·lules de l’estirp mielocítica (eritroide, granulocítica, trombocítica).
• Neoplàsies Limfoides: Neoplàsia d’un determinat tipus de cèl·lula limfoide.
• Histiocitosi: Neoplàsia rara originada en histiòcits i cèl·lules de Langhans.

Leucèmia vs. Limfoma

Leucèmies

• Neoplàsies del teixit hematopoètic amb afectació extensa de la medul·la òssia.
• S’acompanyen d’un elevat nombre de cèl·lules tumorals en sang perifèrica.

Limfomes

• Proliferacions limfàtiques que apareixen com a masses tissulars aïllades:
  • Generalment en els ganglis limfàtics (limfomes nodals), però també fora del gangli (limfomes extranodals).
• Aquesta diferenciació en ocasions fa més referència a la forma de presentació que a la malaltia en si.

Principis dels Limfomes

• La majoria de les neoplàsies limfoides (85%) tenen el seu origen en cèl·lules B.
• La resta són en la seva majoria neoplàsies de cèl·lules T.
• Són molt rares les neoplàsies de les cèl·lules NK o dels histiòcits.
• Això només es pot confirmar amb immunohistoquímica.
• Això es podrà manifestar tant en forma d’immunosupressió com de malaltia autoimmune, ja que afecten el sistema immunitari.
• Les neoplàsies limfoides deriven d’una sola cèl·lula que ha patit transformació maligna i, per tant, seran monoclonals.

LNH de Baix Grau de Malignitat

• Combinen les presentacions mixtes leucèmies/limfomes.
• Predominen les limfadenopaties generalitzades.
• Evolució indolent, però igualment maligna.

LNH d’Alt Grau de Malignitat

• Predominen les presentacions en forma de tumors perifèrics en zones de teixit limfoide.
• Infiltració de medul·la òssia, interferència amb la formació d’altres línies cel·lulars (eritròcits, trombòcits).
• Seriosos problemes d’immunocompetència (infeccions generalitzades).

Limfoma No Hodgkin (LNH)

• Extensions molt cel·lulars amb aspecte bastant "monomorfe".
• Absència de població reactiva acompanyant.

Subtipus de Limfoma No Hodgkin

Limfomes de Baix Grau

• Població limfoide monòtona, encara que pot ser més polimorfa que en els d’alt grau.
• Cèl·lules de mida petita o mitjana.
• No hi ha blastes.
• Poques mitosis.

Limfomes d’Alt Grau

• Població limfoide monòtona.
• Cèl·lules intermèdies o grans.
• Depenent del tipus histològic poden presentar nuclèol únic prominent, o diversos nuclèols, o nuclis molt pleomòrfics.
• Mitosis freqüents.

Limfomes d’Alt Grau (Característiques)

(Nota: Aquesta secció és una reiteració de la informació anterior, mantinguda segons les instruccions de no eliminar contingut.)

• Població limfoide monòtona.
• Cèl·lules intermèdies o grans.
• Depenent del tipus histològic poden presentar nuclèol únic prominent, o diversos nuclèols, o nuclis molt pleomòrfics.
• Mitosis freqüents.

Limfoma Limfoblàstic Tipus Burkitt

• Cèl·lula de mida intermèdia.
• Escàs citoplasma amb vacúols perifèrics molt típics.
• Nucli rodonet amb cromatina granular o dispersa i nuclèol prominent.
• Acompanyat de freqüents histiòcits.

Limfoma Hodgkin (LH)

• Suposa el 20-30% de tots els limfomes.
• El 75% debuten amb afectació en la regió cervical.
• Relació amb la infecció pel virus d’Epstein-Barr.
• Definició: Neoplàsia constituïda per cèl·lules de Reed-Sternberg i les seves variants sobre un fons de limfòcits petits, eosinòfils, neutròfils, cèl·lules plasmàtiques i fibroblastes.
• En absència de les cèl·lules tumorals, la citologia s’assembla a una limfadenitis reactiva.
• Les cèl·lules tumorals poden ser abundants o no.
• En la variant d’esclerosi nodular pot haver poca cel·lularitat.
• Poden aparèixer cúmuls d’histiòcits i fins i tot granulomes.

Diagnòstic Diferencial del Limfoma Hodgkin

• Limfadenitis reactives.
• Limfadenopaties amb immunoblastes, per infeccions virals, drogues, vacunacions, etc.
• Metàstasi per carcinoma, melanoma, sarcoma.