Neteja, Desinfecció i Esterilització: Mètodes Físics i Químics

Conceptes bàsics: Neteja, Desinfecció i Esterilització

Neteja: Treure tots els residus orgànics.

Desinfectar: Eliminar qualsevol tipus de microorganisme patogen, mentre que els no patògens ni les formes de resistència no s’eliminen.

Esterilitzar: Eliminar tot tipus de microorganisme patogen, no patogen o en formes de resistència.

Mètodes Físics d'Esterilització

Tèrmics

S'apliquen temperatures superiors a 65-67 graus (mata la forma vegetativa). No s'eliminen les formes de resistència (espores), per a això cal una temperatura superior a 180 graus. El material ha de ser resistent a la calor, és a dir, no ha de ser termosensible o termolàbil.

Factors que afecten el procés d'esterilització: nombre de microorganismes, naturalesa del microorganisme, temperatura, temps d'actuació.

Temps d'actuació

• Temps de penetració: Temps que triga el material a assolir la temperatura d'esterilització.
• Temps de calefacció: Temps necessari perquè la temperatura produeixi la mort del microorganisme.
• Temps de seguretat: Temps extra per assegurar la completa esterilització.

Calor Directa

• Incineració: Aplicar calor directe fins a destruir el material infectat (mostres, roba, xeringues...).
• Flamejat: Aplicar calor directe durant poc temps fins a la incandescència (material resistent a la temperatura).

Calor Seca

• Forn Pasteur: Condicions estàndard: 180 graus durant 2 hores. Mata la majoria de microorganismes i espores. Conductor d'aire.

Calor Humida

Conductor d'aigua (més conductora) o vapor d'aigua.

• Ebullició: No és un bon sistema d'esterilització, ja que l'aigua arriba a 100 graus. Mata cèl·lules, però no espores.
• Autoclau: Sistema que esterilitza per calor humida.
  • Vapor saturat: A pressió (20 minuts).
  • Vapor fluent: Vàlvula una mica oberta i el vapor surt, no augmenta tant la pressió ni la temperatura. Per a material no gaire termoresistent. Alguns medis de cultiu han de ser esterilitzats per vapor fluent si tenen glucosa, ja que es caramel·litza i el material es fa malbé.
• Tindalització: Mata qualsevol forma de vida i utilitza temperatures màximes de 95 graus durant 30 minuts. Fa cicles repetits d'aquestes condicions.
  • 1r cicle: 95 graus durant 30 minuts.
  • 2n cicle: Incubem amb estufa a 37 graus durant 24 hores; les espores tornaran a formes vegetatives.
  • 3r cicle: Mata espores germinades a 95 graus durant 30 minuts.
  • 4t cicle: Seguretat, incuba en estufa a 37 graus durant 24 hores.
  • 5è cicle: Seguretat, mata complementària a 95 graus durant 30 minuts.
• Uperització: 150 graus durant 1-2 segons.
• Pasteurització: 62,8 graus durant 30 minuts.

Mètodes No Tèrmics d'Esterilització

Filtració

Reixa carregada positivament; si el bacteri té càrrega neutra, passa a tenir càrrega negativa. En canviar el pH (àcid), mor el bacteri.

Radiació

Segons l'eficiència: UV, raigs X, raigs gamma.

Sedimentació

Utilitzat en plantes potabilitzadores d'H2O. Es deixa en repòs fins que sedimenti.

Pressió Mecànica

Amb pressió s'aixafen les cèl·lules perquè morin.

Pressió Osmòtica

Submergir en líquid molt salat. S'utilitza perquè un material estèril no sigui contaminat.

Fred

• Bacterioestàtic: 4 graus. No elimina, només inhibeix l'organisme.
• Bactericida: -21 graus. Sí elimina els microorganismes.

Ones Sonores

Actua igual que la pressió mecànica: aixafa les cèl·lules per ones sonores.

Humitat

Es seca l'ambient i tots els microorganismes necessiten un mínim d'humitat per sobreviure.

pH

Variar el pH allunyant-lo del rang òptim per als microorganismes perquè morin.

Mètodes Químics de Desinfecció i Antisèpsia

Desinfectant: Desinfecta químicament superfícies.

Antisèptics: Desinfecta clínicament pell i mucoses.

Característiques d'un bon desinfectant

• Alt poder germicida (mata bacteris, virus, fongs).
• Concentració baixa suficient.
• Mínima toxicitat (per a humans i animals).
• Dissoluble en H2O.
• Sense olor forta.

Alguns grups de desinfectants

• Detergents catiònics: Derivats de l'amoniac. Bons desinfectants, poden ser antisèptics de pell, mai de mucoses. Trenquen la membrana plasmàtica. Mai es poden mesclar amb sabó, ja que s'inactivarien.
• Clorofenols: Derivats del fenol, desinfectant estàndard amb el qual es comparen els altres desinfectants. Desnaturalitzen proteïnes. Alguns poden ser antisèptics (clorhexidina).
• Compostos clorats: Derivats de lleixiu. El més utilitzat per ser més econòmic. Desnaturalitzen proteïnes. Gran poder germicida (amebes, fongs, virus). Sensible a la llum i la calor. Són corrosius per als metalls.

Antisèptics

• Alcohols: S'utilitza l'etanol (diluït) a 98 graus. A l'hospital, 70 graus (és més desinfectant, ja que porta més H2O i penetra millor a la pell). Deshidrata en mucoses. No es recomana utilitzar en ferides obertes o mucoses.
• Mercuricroms: Basats en mercuri (Hg). Altament tòxics (Minrumina). No s'utilitzen gaire.
• Derivats Iodats (I2): Molt bons desinfectants. És tòxic, crema, no en teixits. També resseca. (Hi ha altres desinfectants que s'apliquen de forma diferent).
• Òxid d'Etilè (OE): Molt desinfectant (inclús esterilitza). Altament volàtil. S'utilitza en un autoclau específic per a OE que es barreja amb CO2. Procés lent (2-3 hores fins a 8 hores). Temperatura baixa (40 graus). Aporta 40-60% d'humitat. Nota: No s'utilitza la temperatura per esterilitzar, sinó el producte químic. La temperatura només és per ajudar el procés.
  • Inconvenients: És mutagènic (pot produir mutacions), cancerigen (pot produir càncer), teratogen (pot produir danys al fetus). Els inconvenients ens poden fer mal en obrir l'autoclau.
• Glutaraldehid Activat: Submergim el material que volem desinfectar. Un temps llarg: 3-4 hores fins a 12 hores. S'utilitza per a material quirúrgic que no té probabilitat d'estar infectat molt alta. No per a materials que s'utilitzin en operacions. S'ha d'esbandir amb H2O (és alcalí).
• Formol: S'utilitza el seu vapor per desinfectar. Per conservar, s'utilitza líquid. No s'utilitza en autoclau, ja que és volàtil a <17 graus. Utilització a 17 graus (48 hores) i 50 graus (24 hores). Olor molt forta, el material s'ha d'airejar.

Indicadors de Desinfecció o Esterilització

Per comprovar si un material s'ha desinfectat.

Controls d'Esterilització

• Comprovar els termòmetres i manòmetres (temperatura, pressió) dels aparells que s'utilitzen per esterilitzar. No és molt exacte, perquè els mediadors no són exactes, no és un bon mètode.
• Controls d'esterilització químics: Es basen en reaccions químiques que es duen a terme a una temperatura concreta i provoquen un canvi de color del material químic.

Tipus de controls químics

• Cintes: Es passen al voltant del material mentre es fa el cicle d'esterilització i canviaran de color en complir-se les condicions necessàries. Millor si ho poso en una bossa.
• Tubs Brown: Tubs que a l'interior tenen reactiu líquid, que quan arriba a unes determinades condicions d'esterilització canvia de color. Hi ha diferents tipus segons les condicions.

Controls d'Esterilització Biològics

Tubs que contenen espores bacterianes, espores del gènere Bacillus, que són molt resistents a altes temperatures.

1. Es posa el vial a seguir el procés d'esterilització amb el material a esterilitzar.
2. Si és correcte l'esterilització, les espores moriran.
3. S'incuben les espores a 35 graus durant 24 hores.
4. Si no hi ha creixement = esterilització correcta. A vegades el mateix tub porta el medi de cultiu i, per tant, no s'ha de sembrar en càpsula de Petri. Alguns inclouen canvi de color. Hi ha diferents tipus de tubs segons la temperatura a la qual esterilitzem.

Com Treballar en Condicions d'Esterilització

Flama

Al voltant de la flama hi ha un radi d'esterilitat. Radi fins que et cremes la mà. Molt utilitzat en sembrar plaques, comprovar que la part de la càpsula on està el bacteri estigui de cara a la flama.

Campana

Caixa que té la part del davant oberta o semioberta o tancada, amb guants inserits per treballar. La zona de treball és interior. Les obertes o semiobertes es considera que són estèrils, ja que tenen un corrent d'aire que no permet que partícules de l'exterior flotin a l'interior. Les campanes de flux vertical en què el flux d'aire va cap a sobre són millors per treballar amb mostres contaminades que infectin per l'aire. En mostres infeccioses per aire sempre es treballa amb campana, la flama no és suficient.