Neurociència i Educació: Principis, Mites i Models Educatius

Neurociència i Educació

Principis de l'Educació segons les Neurociències

1. Cada cervell és únic.
2. Diversitat funcional dels cervells.
3. Dinamicitat i plasticitat cerebral.
4. Aprenentatge significatiu i vital.
5. Importància de les emocions i l'aprenentatge perifèric (processos conscients i inconscients).
6. Importància de les interaccions i les relacions.
7. Importància del context "natural" (pròxim, familiar...).

Mites sobre l'Educació i el Cervell

1. Sols fem servir el 10% del cervell.
2. El cervell té capacitat il·limitada.
3. Diferenciació estructural per gènere i raça.
4. Limitacions de la Teoria de les Intel·ligències Múltiples.
5. Període únic de plasticitat o període crític (0-3 anys) (principi que no és del tot cert perquè la plasticitat és per a tota la vida, no solament de 0 a 3 anys).
6. Valor de la sobrestimulació i els entorns enriquits.
7. Especialització cerebral (localisme cerebral).
8. Poca importància de la memòria.
9. Les neurones són irreemplaçables.

Educomunicació: Definició i Antecedents

Reconeguda per la UNESCO en 1979 com a "Educació en matèria de comunicació", inclou "totes les formes d'estudiar, aprendre i ensenyar", en el context de la utilització dels mitjans de comunicació.

Antecedents

Célestin Freinet

Pedagog francès vinculat a l'escola nova. És el pare/inspirador de l'educomunicació. Per a ell, l'educació ha de ser més comunicativa, més interactiva. Implementa la impremta i el periòdic escolar, perquè els infants facin una construcció activa de la realitat.

Mario Kaplún

La seva obra constitueix una aportació fonamental a l'hora de pensar la relació entre comunicació i educació.

Concepte "comunicació" reprenent les seves dimensions més primàries:

Etimologia de comunicació: arrel llatina communis = posar en comú, intercanvi, diàleg, reciprocitat.

Comunicació transformadora vs. Educació Bancària (Freire).

Paulo Freire

Dona molta importància a l'alfabetització, ja que els analfabets no poden participar en la vida política, ascendir a altra posició social o treball. A més, l'analfabetisme era una situació que afavoria la dominació i qui no sabia llegir o escriure era més fàcil de dominar.

Per a ell, alfabetitzar no era solament saber llegir o escriure, sinó comprendre la realitat en què vivim (situació econòmica, social i política).

L'educació bancària es considera l'educand com una mena de receptacle passiu que ha d'acumular una sèrie de coneixements que no li donen una visió crítica i àmplia de la realitat en què viu = Pedagogia de l'oprimit. (Aquesta pedagogia vol acabar amb l'educació bancària, i per això vol promoure una alfabetització)

Jürgen Habermas

Sense ser pedagog, ha ofert bases teòriques per a una educació dialògica, per la importància del diàleg.

Len Masterman

Diu que el concepte d'autonomia crítica és: la capacitat d'aplicar judicis crítics a les informacions i continguts dels mitjans de comunicació.

Models Educatius de Persona (Liberal, Comunitarista, Intercultural)

Model Liberal

• Gran model de societat que s'ha imposat i s'està exportant des de la globalització.
• Per al liberalisme, la persona és un individu que té drets individuals que són sagrats i no poden ser violats per la societat o altres persones.
• Aquest neix com a gran ideologia al segle XVII.
• Ser persona és ser lliure, respectar-se entre nosaltres i respectant la llibertat dels altres.
• La llibertat per als liberals és sobretot independència. És fer el que jo vulgui independentment de la resta, sempre que no interfereixi en la llibertat de l'altre. Ha d'haver-hi una reciprocitat de manera que la meva llibertat acaba quan comença la dels altres (lema ètic i moral del liberalisme).
• Les llibertats que configuren la independència per al liberalisme són: la llibertat religiosa (que l'estat no imposi cap religió).
• El liberalisme el que pretén és construir, establir condicions perquè les persones vagin construint aquest espai de privacitat de manera que ningú pugui envair-lo.

En l'àmbit educatiu, l'escola liberal té dos grans objectius:

1. Formar les persones en coneixements tècnics i científics, tot desenvolupant individualment la seva intel·ligència en un món competitiu.
2. Educar les persones en el respecte a les lleis i als drets individuals. Educar en el sentit de la justícia distributiva basada en les llibertats individuals.

Model Comunitarista

• Model comunitari (inspirats en Aristòtil): La persona és una realitat concreta que arriba a ser el que és gràcies a les interaccions socials, gràcies a la comunitat en la qual creix i a la qual pertany.
• La persona no és una entitat abstracta, no és un individu competitiu, sinó un subjecte concret vinculat a una comunitat concreta.
• La comunitat: llenguatge, usos i costums de vida, maneres de pensar i entendre la realitat, creences i idees des de les quals la persona avalua els altres i s'avalua ella mateixa.
• Educativament: l'escola té com a objectiu formar la persona:
  • Enfortint els lligams col·lectius per a la cohesió social.
  • Difonent habilitats cognitives (coneixements) i cíviques (valors) de la pròpia comunitat.

Model Intercultural

• La persona és individu, membre d'una cultura, però també ciutadà. El concepte de ciutadania supera els límits de la comunitat i de l'individu.
• Apertura a altres cultures (diàleg intercultural) i consciència cosmopolita.
• Educativament, el model intercultural de persona té com a objectiu:
  • Estendre els coneixements (científics, artístics, tècnics…) que són vàlids universalment.
  • Fomentar els valors ètics universals, el desenvolupament humà, el diàleg entre cultures, la diversitat cultural des del respecte a la dignitat de les persones (Habermas: "cultura política comuna").
• L'escola s'ha de comprometre amb la defensa de la comunitat humana, de la ciutadania global o cosmopolita.
• Un món global planteja reptes i problemes globals, la solució dels quals passa pel reforçament del cosmopolitisme crític, responsable, cordial i solidari.