Neuropsicologia: Memòria, Llenguatge, Son i Ingesta

Memòria de Treball i Processos Cognitius

La memòria de treball involucra el còrtex prefrontal dorsolateral, el sistema visual, el solc intraparietal, el camp ocular frontal, l'escorça parietal inferior i l'escorça sensorial unimodal.

Tipus d'Amnèsia i Memòria

• Amnèsia anterògrada: Incapacitat per formar nous records a causa d'una lesió a l'hipocamp o al lòbul temporal medial.
• Amnèsia retrògrada: Pèrdua de records retrospectius per una lesió al còrtex temporal, afectant la memòria a llarg termini.

Aprenentatge Implícit

L'aprenentatge implícit es desenvolupa mitjançant dues vies principals:

• Tolerància: Depressió de l'activitat presinàptica.
• Sensibilització: Transmissió sinàptica a través de la facilitació heterosinàptica.

Trastorns del Llenguatge: Afàsies

Afàsia de Broca

Es produeix per una lesió a la part opercular i triangular de la circumvolució inferior (àrea motora de la parla). Afecta la substància gris (si és reversible, es considera una afectació tova). La seva simptomatologia inclou:

• Dificultats en la discriminació de la parla i la comprensió auditiva.
• Producció de la parla limitada a paraules aïllades, presentant agramatisme (incapacitat per formar frases).
• La lectura i la comprensió general solen mantenir-se correctes.

Afàsia de Wernicke

Causada per una lesió a la porció posterior de la circumvolució angular, afectant la lectura i l'escriptura. Es caracteritza per:

• Parla fluïda però buida de significat.
• Ús de paraules incorrectes i neologismes.
• Comprensió greument afectada, tot i que la lectura i l'escriptura poden ser funcionals en certs contextos.

Fisiologia del Son: REM i No-REM

Diferències Polisomnogràfiques

• Son No-REM: Es caracteritza per una baixa freqüència. Inclou els fusos del son i els complexes K (fase 2), així com ones lentes d'alt voltatge (fases 3 i 5).
• Son REM: Presenta un EEG amb ritme desincronitzat, similar a la vigília (ritmes beta i theta). Es defineix per l'absència total de to muscular.

Substrat Neural del Son

El neurotransmissor GABA i les neurones de l'àrea preòptica ventrolateral de l'hipotàlem (amb connexió bidireccional) augmenten la seva activitat durant el son No-REM.

Els axons inhibidors actuen sobre les neurones hipocretinèrgiques, els nuclis tuberomamil·lars, les neurones colinèrgiques de la protuberància dorsal, les serotoninèrgiques dels nuclis del rafe i les noradrenèrgiques del locus coeruleus.

En el son REM, intervenen les neurones colinèrgiques de la protuberància dorsal mitjançant el mecanisme flip-flop:

• REM-ON: Regions de la protuberància dorsal.
• REM-OFF: Regions de la substància grisa periaqüeductal.

Aquestes regions estan interconnectades per neurones inhibidores GABAèrgiques.

Control de la Ingesta i la Gana

Mecanismes Hipotalàmics

• Àrea lateral de l'hipotàlem: Les neurones alliberen orexina i l'hormona concentradora de melanina (MCH), les quals estimulen la gana.
• Àrea mediolateral: Responsable de l'alliberament del neuropèptid Y (NPY).
• Àrea cortical prefrontal: Encarregada de la planificació de la ingesta.

Mecanismes de Sacietat

El nucli arquejat de l'hipotàlem secreta el pèptid CART (hormona α-melanòcit-estimulant), que actua com a inhibidor de l'hipotàlem lateral (MCH) i de les neurones orexinèrgiques. També inhibeix el nucli paraventricular i l'hipotàlem lateral per reduir la ingesta d'aliments.