Nietzsche: Les 3 Metamorfosis de l'Esperit i el Superhome
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,82 KB
Nietzsche i les 3 Metamorfosis de l'Esperit
Per a explicar el trànsit del nihilisme passiu al Superhome, Nietzsche utilitza la metàfora de la triple metamorfosi ("De les tres transformacions de l'esperit", en Així parlà Zaratustra): el camell, el lleó i el xiquet.
El Camell: L'Esperit de la Càrrega
El camell és símbol d'obediència cega, del que s'agenolla davant l'amo, exemple de sacrifici i humiliació. És:
- El cristià.
- El metafísic.
- L'ésser humà occidental capaç de suportar (carregar) les obligacions socials per pura tradició i amb un voluntari i desinteressat sentit del deure ("Jo he de...").
Aquest esperit és el que ha portat Occident cap al nihilisme passiu. Per tant, ha de ser eliminat.
El Lleó: El Gran Negador
Per això s'ha de transformar en lleó. El lleó serà el gran negador, el crític, el destructor, l'encarregat d'afonar els fonaments de la cultura occidental, el representant del nihilisme actiu.
La Mort de Déu i la Negació
És l'encarregat d'anunciar al món la mort de Déu; és l'assassí de Déu. D'aquesta forma, dient NO, s'oposa a tots els deures i valors del passat i, matant el Déu cristià, mata l'ens metafísic creat pels homes per vèncer la por davant l'esdevenir, el canvi que experimentem. Alhora, matant Déu, mata:
- La Raó.
- La Veritat.
- El Ser.
- La moral...
Mata el fonament d'eixe món metafísic occidental de dos mil anys de duració i, consegüentment, tot eixe món metafísic enganyós, il·lusori, fals.
La Llibertat Incompleta
El lleó pretén conquerir la seva llibertat, però encara no és capaç de crear nous valors, perquè està dominat per la venjança. Sap de què vol ser lliure, però no sap per a què vol ser lliure. Està ple d'odi cap al camell i tot el seu pensament es dirigeix a devorar-lo. Cal una darrera transformació: el xiquet.
El Xiquet: L'Existència Lúdica
El xiquet representa l'ésser lliure que no lluita contra res, sinó que gaudeix de la seva pròpia existència. Ell sí és capaç de crear perquè les seves qualitats li ho permeten:
- Innocència.
- Falta de prejudicis.
- El que s'ho prenga tot com un joc.
- Falta de perversió.
La seva forma de vida és una existència lúdica, entregada a l'atzar i al destí: no té sentiment de culpa ni espera res del futur. Viu per jugar i és lliure, perquè en el joc es dissol la moral: jugar per jugar, no per deure; jugar per gaudir, sense cap altra finalitat.