Nietzsche: Apol·lini, Dionisíac i Crítica Filosòfica

L'Esperit Apol·lini vs. L'Esperit Dionisíac

L'esperit apol·lini: és el representant de la raó, de la mesura, de l'harmonia, de la serenitat. És la força creativa que domina el regne de les aparences, de les formes.

L'esperit dionisíac: representa les forces irracionals que sorgeixen en els moments d'afirmació de la vida, de la força.

• Del plaer, del dolor i de la mort.
• Són moments de dissolució dels límits del jo personal en un moviment de joia i afirmació.

Però Dionís és també el déu de la destrucció, de la negació, de l'excés, del canvi. En l'èxtasi s'acompleix la unió de l'home amb la natura, una harmonia universal.

Crítica al Platonisme i Reivindicació de la Vida

Platonisme: el Món de les Idees és una excusa per situar el centre de gravetat de l’home en alguna cosa més valuosa que la pròpia vida.

S’ha de reivindicar l'exaltació de la vida: el canvi, el devenir sense lleis transcendents, la força i la destrucció amb el que tenen de creativitat i d’anorreament, la diversitat amb tota la seva riquesa, el vitalisme.

Crítica a la Filosofia Tradicional

Aspecte Ontològic de la Crítica

• L’ontologia tradicional és estàtica. El ser és fix, en contraposició a l’ésser aparent que ens mostren els sentits. Per tant, la veritat no es troba en aquest món perquè no és perceptible mitjançant els sentits.
• Aquesta separació del món amaga un judici negatiu sobre la vida, parteix d’una idea preconcebuda. Nietzsche diu que això és un prejudici en contra de la vida.
• Tota la filosofia tradicional està basada en un prejudici moral, la recerca inconscient d’estabilitat. Per això, la perspectiva que es tingui del ser es relaciona amb la moralitat, i d’aquí la connexió que hem establert entre teoria del coneixement-ètica-política.
• La vertadera reflexió segons Nietzsche és la necessitat humana de sobreviure en un món canviant.
• La base d’aquest prejudici és Plató, en el moment que afirma un altre món, l’ordre moral és sobrenatural i l’home depèn d’una raó superior.
• Nietzsche, doncs, afirma: el món és devenir, la distinció real/aparent és falsa, i s’ha de negar una ontologia que menysprea la vida.

Aspecte Epistemològic de la Crítica

• La interpretació tradicional del ser és errònia perquè es basa en conceptes que impedeixen la interpretació de la realitat com a devenir.
• Hem cregut que els conceptes representen alguna cosa real, però l’únic real és la vida, i no pot ser atrapada pels conceptes, ja que aquests són inventats.
• La veritat és un conjunt de generalitzacions que l’ús i el costum han imposat.
• Es crea la veritat del ser; els sentits ens enganyen.
• Veritat i error són conceptes ficticis. La realitat és devenir, i amb els conceptes no la captem. Existiria veritat si hi hagués percepció exacta, però aquesta és impossible perquè entre el món del subjecte i de l’objecte no hi ha correspondències lògiques.
• Nietzsche diu que la veritat no existeix. Només ens podem acostar a la realitat mitjançant la metàfora.