Nietzsche: Apol·lini, Nihilisme i Genealogia Moral

Plató vs Nietzsche: Apol·lini o Dionisíac?

Tenen més a veure amb allò apol·lini, ja que simbolitza l'ordre, la claredat, la perfecció, entre altres. Plató fa una teoria idealista, a través de la qual arriba a la veritat i la virtut a través de la raó. Nietzsche creu que Plató crea un món en el qual se subordina la vida a unes idees que ningú no ha vist. En canvi, dionisíac es refereix a allò que trenca els límits de la vida, una força vital, el caos, la imperfecció, que té més a veure amb el tarannà vitalista de Nietzsche.

Conceptes clau en Nietzsche i Kant

L'imperatiu categòric i el nihilisme

Nietzsche diria que l'imperatiu categòric és una forma de nihilisme passiu. El discurs de l'imperatiu categòric del deure i el bé seria considerat per Nietzsche nihilisme perquè demostra l'esgotament de la voluntat i segueix amb els valors de la filosofia occidental, prioritzant la raó davant de la vida. Nietzsche això ho considera un insult.

Per què Nietzsche parla d'una malaltia?

Per a Nietzsche, tot allò que reprimeix les passions i creure que la raó és el més important, reprimint el que sentim, és una malaltia. Això reprimeix la creativitat.

Definicions

• L'últim home: Figura de l'ésser humà que, a causa de la seva comoditat i covardia, ha renunciat a la seva llibertat i creativitat, conformant-se amb la monotonia de la vida.
• L'etern retorn: És una concepció que diu que la vida es repetirà en un bucle infinit sense haver-hi cap canvi. El que diu 'sí' a l'etern retorn és el superhome.
• L'imperatiu hipotètic (Kant): És una regla proposada per Kant. És un imperatiu condicional que ordena o prohibeix una acció en funció de l'objectiu i que està sotmès a una circumstància o desig.

La genealogia de la moral segons Nietzsche

Les raons de Nietzsche per a la transmutació

Amb aquesta afirmació, Nietzsche diu que la moral que tenim actualment no ha estat sempre així, però en ser fruit de l'herència d'aquells que la van crear, no ho sabem i vivim enganyats. Nietzsche diu que al principi allò bo estava relacionat amb els guerrers, els valents, però els jueus van fer una inversió, ja que estaven ressentits. Ells eren intel·lectuals i van fer creure al poble que eren els bons (infeliços, humils...). Com diu el text: 'els desgraciats són els bons, els pobres, impotents i febles són els únics bons...'. Els jueus no creen una moral pròpia, sinó que reaccionen i s'adapten al que ja hi era. Per això, per a Nietzsche, el superhome, que és capaç de crear la seva pròpia moral, ha de fer una transmutació de valors i tornar a la definició original d'allò bo: el guerrer. Allò bo per a Nietzsche és allò que expandeix la vida, com per exemple els guerrers. Bàsicament, aquell que creu en la moral dels esclaus, participa en el nihilisme, ja que no és capaç de veure la veritat. Per a Nietzsche, seria com un camell. Aquell que sap la veritat però no sap com canviar-ho, participa en el nihilisme (actiu) i seria com un lleó. I aquell que és capaç de tornar a canviar aquests valors és el superhome.

Idea principal: La revolta dels esclaus

La idea principal del text és la inversió de valors feta pels jueus amb odi per tal d'invertir els valors i fer creure al poble que els bons són ells. Això s'anomena revolta d'esclaus. Tot això és una reacció d'allò que ja existia: la moral dels senyors. Els cristians hereten aquesta transvaloració dels jueus.