Nietzsche: Apol·lini vs Dionisíac i Crítica a la Filosofia

L'Origen del Pensament de Nietzsche: Apol·lini i Dionisíac

De la Teologia a la Filologia Clàssica

Nietzsche, inicialment estudiant de teologia, va canviar el seu enfoc cap a la filosofia i la filologia clàssica. Aquest canvi el va portar a una profunda anàlisi de la cultura grega. Es va adonar que la visió contemporània de Grècia estava esbiaixada i no reflectia la realitat completa d'aquesta civilització. Nietzsche argumentava que la percepció dels grecs estava fortament influenciada pel cristianisme, que havia seleccionat i emfatitzat certs aspectes mentre n'ocultava d'altres. L'objectiu de Nietzsche era, doncs, desemmascarar aquest "engany" i revelar la veritable naturalesa de la cultura grega.

Els Principis Apol·lini i Dionisíac

Nietzsche va identificar dos principis fonamentals que, segons ell, definien l'esperit grec:

• Apol·lini: Representat pel déu Apol·lo, simbolitza l'harmonia, l'equilibri, la simetria, l'ordre i la racionalitat. En l'art, es manifesta en l'arquitectura i l'escultura. En el camp del coneixement, s'associa amb la filosofia, especialment amb figures com Sòcrates i Plató.
• Dionisíac: Representat pel déu Dionís (Bacus), encarna la disbauxa, l'embriaguesa, el caos, la passió i l'instint. Es manifesta en la música, la dansa i, especialment, en la tragèdia.

Nietzsche denunciava que el cristianisme havia suprimit la dimensió dionisíaca de la cultura grega, presentant una imatge incompleta i distorsionada. Aquesta supressió, segons Nietzsche, havia contaminat la comprensió occidental de la filosofia, que ell veia com a excessivament apol·línia.

Crítica a Sòcrates, Plató i el Cristianisme

Nietzsche va dirigir una forta crítica contra Sòcrates, Plató i el cristianisme, considerant-los responsables de la decadència de la cultura occidental. Argumentava que havien construït una civilització basada en una "mentida", una visió parcial i esbiaixada de la realitat.

Nietzsche veia paral·lelismes entre la filosofia platònica i el cristianisme:

• Plató: Divideix l'home en cos i ànima, i el món en món físic (aparença) i món de les Idees (realitat).
• Cristianisme: Divideix l'home en cos i ànima, i la vida en vida terrenal (temporal) i vida eterna (Regne de Déu).

En ambdós casos, l'ànima és vista com la font del coneixement veritable (record de les Idees en Plató, revelació divina en el cristianisme), mentre que el cos és considerat un obstacle per a l'ànima.

La Voluntat de Poder i l'Etern Retorn

Com a alternativa a aquesta visió dualista, Nietzsche proposa la seva concepció del món com a voluntat de poder, una força còsmica primordial que es manifesta en la vida i, especialment, en l'ésser humà. Aquesta força no té un objectiu transcendent, sinó que és pura afirmació de la vida en si mateixa.

Complementant la voluntat de poder, Nietzsche introdueix la idea de l'etern retorn: la concepció que el món, en la seva totalitat, ha existit des de sempre i continuarà existint eternament, repetint-se cíclicament en totes les seves manifestacions. Aquesta és una visió radicalment immanent del món, sense cap referència a un més enllà o a una realitat transcendent.