Nietzsche: Crítica al Sacerdot, l'Ideal Ascètic i el Nihilisme

La Crítica de Nietzsche a la Moral i la Religió

Valoració de Nietzsche del sacerdot i l'ideal ascètic

L'home, subjecte de la mala consciència, és qui, sota la figura del sacerdot, acabà trobant la manera de dur el seu automartiri fins a extrems impensables de duresa i acritud: s'inventà Déu, i amb ell el pecat, la idea de tenir un deute amb la divinitat: l'instrument més refinat imaginable d'autotortura.

Com a quinta essència de tot plegat, hi ha l'ideal ascètic. Aquest ideal es basa en la idea que:

• Aquesta vida, juntament amb tot allò que li pertany (el món, la naturalesa), no val res.
• La veritable vida se situa en un altre lloc, en una esfera completament distinta.

El sacerdot, en definitiva, és l'encarnació del desig de ser d'una altra manera, d'estar en un altre lloc. Amb tot, el sorgiment d'una figura tan hostil a la vida és un interès de la vida mateixa, ja que a través d'ell s'aconsegueix desactivar, fer innocu, el ressentiment dels dèbils i impotents. Aquests, gràcies al sacerdot, aprenen a sentir-se responsables del seu sofriment.

«Jo sofreixo», diuen. «Algú ha de ser el culpable.» I el sacerdot els respon dient que el culpable del seu sofriment és ell mateix.

Nihilisme i la mort de Déu segons Friedrich Nietzsche

Nietzsche ens adverteix que s'acosten temps en què haurem de pagar molt car haver estat cristians durant dos mil anys: estem perdent el punt de recolzament que ens feia possible la vida, ja que ignorem d'on venim i on anem.

El tipus ideal de la moral, l'«home bo», existeix només a costa de la mentida, de la realitat i de la vida. L'últim resultat d'una tal concepció del món no és altra cosa que el pessimisme i, en darrer terme, el nihilisme: la vida i la realitat no valen res.

La transvaloració de tots els valors

Davant d'aquest panorama nihilista, només una cosa, creu Nietzsche, pot garantir el futur a l'home: una transvaloració de tots els valors. Nietzsche afirma:

«No amagueu el cap en la sorra de les coses celestes, sinó que alceu-la orgullosament, un cap terrenal que crea el sentit de la terra. Jo ensenyo als homes una voluntat nova: seguir voluntàriament el camí que els homes han seguit cegament, aprovar aquest camí i tractar de no defugir-lo. Déu és mort, nosaltres som els seus assassins.»

El sentit és que, sense Déu, desapareix tot referent absolut i l'home és abandonat a la seva sort en un món on s'ha esborrat l'horitzó. La mort de Déu no és un esdeveniment confortable. El nihilisme ens cerca per totes bandes.

Superació del nihilisme

Aquest nihilisme cal superar-lo, però per superar-lo cal apurar-lo fins al seu fons: s'ha de ser capaç d'assumir-lo radicalment i amb totes les seves conseqüències. Només llavors el «no» es converteix en «sí» i el que era una negació dona pas a la definitiva afirmació:

• L'afirmació d'aquest món, l'únic món.
• L'afirmació d'aquesta realitat, l'única realitat.
• L'afirmació d'aquesta vida, l'única vida.

Una vida que finalment se'ns revela en la seva autèntica essència, que es revela com a voluntat de poder.