Nietzsche: Crítica a la Metafísica i la Moral

Història d'un Error en Nietzsche

Origen de l'Error Metafísic

Però, d'on sorgeix aquest error d'inventar-se una filosofia (metafísica - realitat) que no existeix?

Nietzsche ens proposa mirar enrere en la història del pensament (genealogia metafísica - recordem que a Nietzsche li encantava analitzar l'origen de les coses) i veure en quin moment ens hem equivocat.

Aquesta genealogia és el que coneixem com "la història d'un error", un famós text de Nietzsche on se'ns convida a fer un repàs de la història del pensament amb les següents etapes:

A. Nietzsche considera que la metafísica occidental no és més que un desenvolupament del platonisme. El problema comença amb Sòcrates i la dialèctica. Per culpa de Sòcrates, se suplanten els sentits per la racionalitat.

Nietzsche creu que la fórmula de "raó = virtut = felicitat" era totalment extravagant, ja que per a ell la felicitat és igual a l'instint.

B. La segona etapa seria la que afectaria la filosofia de Plató en ple. A Plató li retreu que ell vol negar el temps (això es diu "egipticisme" - s'inventa l'eternitat i d'aquesta manera es nega el temps).

Nietzsche creu que a partir de Plató i aquest parlar del "món de les idees" com un món etern, s'expulsa la filosofia de l'esdevenir i es dupliquen d'una forma inútil els dos mons.

D'altra banda, Nietzsche creu que Plató dóna màxima importància a tots aquells conceptes "suprems" que, en definitiva, són buits i no contenen cap realitat.

La metafísica tradicional és un món invertit, perquè la realitat de cada ésser es mesura per la distància a l'ésser suprem o absolut, que són pur fum. Aquest punt hauria de ser a l'inrevés, segons Nietzsche.

C. Apareix el cristianisme, que vulgaritza la metafísica platònica i la fa accessible al poble. Introdueix la idea de la vida com un trànsit de dolor i una prova per aconseguir la vida eterna.

Un cop analitzada aquesta "història d'un error", on Nietzsche ens posa una comparativa on la humanitat està cridada a sortir de la nit i anar cap a l'alba (cant del gall) per arribar al ple dia, Nietzsche ens exposa diferents qüestions:

Per quin motiu es nega el temps? Per què aquest menyspreu als sentits? Està clar, perquè darrere d'aquest judici negatiu de la vida, no es vol acceptar el sentit tràgic de la vida. Els platònics no són capaços d'acceptar la finitud de la vida i, per aquest motiu, es refugien en un "trasmón" (món de les idees - Déu) que vol tapar aquesta realitat.

Crítica a la Moral en Nietzsche

Crítica als Valors Morals

Un cop criticada l'actitud metafísica que té el món del pensament, ara ens toca mirar els valors morals que sempre ha tingut la nostra societat.

Ens fixem d'una forma especial en els valors i en la moral judeocristiana, que podem veure com tenen un judici negatiu sobre la vida, i els valors que aquests proposen no ajuden per a res a la veritable vida.

Hem d'aplicar la genealogia que tant postulava Nietzsche i mirar d'on han sortit aquests valors, quin ha estat el seu origen. Nietzsche vol arribar a veure i analitzar quins han estat els valors "bons" i "dolents" i per quin motiu s'han moralitzat. Sospita que s'han moralitzat els valors i que també s'ha tergiversat el seu significat.

Per a Nietzsche, tot sistema de valors no és més que una jerarquia velada dels instints que dominen la vida.

Segons Nietzsche, ens trobem amb dos tipus de morals:

• Moral de vida ascendent: Són aquelles morals que ens conviden a viure la vida com a natura pura, a deixar-nos portar per allò que la natura ens dóna i presta.
• Moral de vida descendent: Aquella que ens atrofia els instints, la que fuig de la llibertat de la vida.

Nietzsche deixa clar que ell està a favor d'una moral ascendent.