Nietzsche: Crítica de la Moral i el Coneixement

El Naixement de la Tragèdia

El Problema del Coneixement

Nietzsche critica la raó i proposa que el millor coneixement sorgeix de les intuïcions i l'art, oposant-los als conceptes racionals de la filosofia tradicional. Per a ell, l'ésser està ple de valor. Analitza el naixement de la tragèdia grega i el culte a Dionís, preguntant-se si una cultura pot proporcionar una comprensió de la vida que li doni sentit.

Apol·lo i Dionís

Nietzsche identifica dos principis fonamentals: Apol·lo, déu de la mesura i l'ordre (raó), i Dionís, déu de les forces irracionals (passió), que aniquila la consciència individual. Dionís, déu de la festa i el joc, també representa el terrible i, en excés, pot portar a la maldat. Per als grecs, Apol·lo era el bo (ordre) i Dionís el dolent (desordre), donant lloc a l'ideal escèptic.

La Saviesa Tràgica

Per a Nietzsche, la tragèdia representa l'antagonisme entre Apol·lo i Dionís. La saviesa tràgica, conscient de la finitud, afirma la vida malgrat el sofriment inherent a l'existència. D'aquí parteix el racionalisme socràtic, que busca l'origen de la cultura. Sòcrates i Plató, amb el seu intel·lectualisme moral, estableixen el bé i el mal com en la moral cristiana i jueva, atribuint la raó i la felicitat als savis. Nietzsche critica aquesta visió, considerant la felicitat un instint i la filosofia socràtica un signe de decadència.

Filosofia del Martell

Nietzsche proposa una "filosofia del martell" per destruir l'antiga filosofia i crear-ne una de nova, criticant el coneixement, la metafísica i la moral.

Voluntat de Poder

Critica la idea schopenhaueriana del noümen com a voluntat i les idees transcendentals. Afirma que el món és voluntat de poder, concebuda com l'element bàsic de la realitat. Les forces de la natura, amb energia i direcció, representen una mobilitat i acció constant, reflectint la idea heraclitiana de la lluita de contraris.

Vitalisme

Nietzsche rebutja la idea de substàncies, veient el món com un canvi constant, més enllà del bé i del mal. El caos és ordenat pel subjecte. La vida és lluita per la supervivència i el creixement, acceptant el dolor com a part de l'enfortiment. El món, sense principi ni fi, és un joc de forces de creació i destrucció.

Crítica a la Metafísica

Qüestiona el món de la ciència en un món caòtic. El coneixement, producte de les necessitats vitals, facilita l'acció sobre el medi. Els sentits no mostren la realitat, només aparences subjectives. No hi ha veritats, sinó perspectives útils per a la vida. Les idees de món, lògica i metafísica són interpretacions del subjecte. No hi ha correspondència entre el pensament i la realitat. El subjecte crea la il·lusió de la substància i un món vertader en oposició a un món aparent.

El Cos i el Jo

Nietzsche critica la idea d'un jo continu i idèntic, veient el cos com una composició de forces en equilibri. La voluntat és el triomf d'una força específica. No hi ha una ànima immortal, només el cos. El jo és un instrument per satisfer necessitats. Reivindica la revalorització del cos, menyspreat pel cristianisme.

Trencar l'Imperatiu Moral

Nietzsche critica la moral cristiana i kantiana.

La Voluntat Decadent

Els impulsos no acceptats, considerats dolents i immorals, amenacen el subjecte i degeneren els instints, creant un home dèbil. L'excés de raó impedeix viure innocentment. La voluntat de poder, ascendent en la vida activa (moral de Nietzsche) i descendent en la vida reactiva (moral cristiana), busca sempre ser més forta.

Genealogia dels Valors

La moral cristiana i socràtica es basen en la idea d'una vida eterna. Les valoracions morals són mecanismes de defensa contra impulsos amenaçadors. L'ideal ascètic nega la vida, el cos i la sexualitat. La veritat és un valor moral que intenta negar el canvi. El món de les aparences és mentida i maldat, mentre que el món dels éssers és bé i veritat. Bé i mal són productes de la voluntat de poder.

Nobles i Esclaus

Nietzsche distingeix dues morals: la del noble (senyor, guerrer), que afirma a si mateix i menysprea el feble, i la de l'esclau (plebeu, serf), que és reactiva i busca la felicitat en la passivitat. El sacerdot, representant de la moral dels esclaus, nega els instints vitals. La moral dels esclaus ha dominat la dels nobles, creant el concepte de llibertat i els dogmes de responsabilitat i culpa. La moral cristiana, màxima expressió d'aquesta moral, s'oposa a la dionisíaca.

El Nihilisme

La victòria del cristianisme porta al nihilisme, la pèrdua de sentit davant la mort de Déu. L'home, sense Déu ni veritats eternes, erra sense guia. El nihilisme passiu (cristianisme) s'oposa al nihilisme actiu (Nietzsche), que accepta la unitat de contraris i prepara el camí per al superhome.

El Missatge de Zaratustra

L'Etern Retorn

El superhome accepta l'etern retorn, la idea que tot retorna. Nietzsche argumenta la necessitat de l'etern retorn amb arguments físics, ascètics i ètics. L'etern retorn com a mitjà per combatre el nihilisme. Dir sí a l'existència sencera.

Transmutació de Valors

Nietzsche analitza l'origen dels valors en "La Genealogia de la Moral", qüestionant la distinció entre "bo" i "malvat". Critica la inversió dels valors a partir de Sòcrates, Plató i el cristianisme. Els valors cristians sorgeixen del ressentiment contra la vida. El valor real de la moral depèn de com reconegui el valor de la vida i la voluntat de poder.

La Mort de Déu

L'anunci de la mort de Déu revela la falsedat del fonament de la cultura, provocant la decadència del saber i la moral. La mort de Déu no és literal, sinó la constatació de la seva inexistència. El progrés científic i l'expansió de l'ateisme confirmen aquesta idea. L'home perd el seu punt de referència i cau en el nihilisme. Superar la mort de Déu implica superar el nihilisme i crear nous valors. L'últim home, representant de la decadència, substitueix Déu. La mort de Déu és una oportunitat per a l'autosuperació i una vida nova.

Qui va Matar a Déu?

Tres versions de la mort de Déu:

• Mort natural: crítica a la compassió, vista com a menyspreu. Déu mor per amor als homes i per vell, a causa del progrés del coneixement.
• L'assassí de Déu: l'home més lleig, incapaç de suportar la mirada de Déu, el mata. Representa la venjança contra el testimoni diví.
• Assassinat col·lectiu: l'home frenètic anuncia la mort de Déu a càrrec dels homes, que el maten per no sotmetre's a la religió. La destrucció de l'antiga religió ha de portar a una nova, on l'home es converteixi en déu.

El Superhome

L'esperit lliure, capaç d'assumir la mort de Déu, esdevé el superhome. Tres transformacions: camell (home vell, portador de la càrrega), lleó (nihilista actiu, destructor de valors) i nen (innocència pura, creador de nous valors). El superhome no és un superheroi ni un producte de l'evolució darwiniana, sinó un ideal de superació moral. Representa la plena potencialitat humana i inspira a la superació contínua. Amb la mort de Déu, el superhome esdevé el nou ideal, la nova esperança.

Característiques del Superhome

Aïllat, autosuficient, creador dels seus propis valors, accepta els seus instints i busca la llibertat. Supera la mediocritat i esdevé amo de la seva vida.

Nous Valors per a una Nova Vida

Nietzsche proposa una nova taula de valors basada en la voluntat de poder, una força creativa que no busca dominar, sinó crear. La realitat és canvi constant, millor entesa amb metàfores.

Anàlisi i Comparacions

Triomf de la Moral dels Esclaus

La idea principal és el triomf de la moral dels esclaus (jueus, cristians) sobre la moral dels senyors. La "inversió dels valors" il·lustra la corrupció de la moral i el coneixement pels valors cristians. L'"alliberament" és irònic, ja que els termes s'han invertit.

Senyors i Enverinament

• Senyors: representants de la moral noble, basada en la voluntat de poder.
• Enverinament: inversió dels valors autèntics per una moral falsa que protegeix els dèbils.

El Triomf del Poble

La victòria de la moral dels esclaus sobre la dels senyors. Crítica als valors tradicionals en "La Genealogia de la Moral". Origen de la inversió dels valors en "El Naixement de la Tragèdia". Crítica a l'epistemologia clàssica i la veritat universal. Perspectivisme de Nietzsche. Mort de Déu, nihilisme, transformació moral i superhome com a redenció.

Comparació amb altres Morals

• Nietzsche vs. Mill: vitalisme vs. utilitarisme, ètica basada en l'instint vs. ètica basada en el plaer, moral dels forts vs. moral social, perspectivisme vs. utilitarisme de la regla, voluntat de poder vs. dignitat humana.
• Nietzsche vs. Plató: perspectivisme vs. realisme dels universals, moral vitalista vs. moral intel·lectualista, valoració de l'instint vs. domini de la raó, autodesenvolupament vs. veritat absoluta, mort de Déu vs. Idea de Bé.

Moral Predominant Actual

Arguments en contra de la tesi de Nietzsche: la moral tradicional ha protegit els febles, la lluita contra l'opressió, els drets humans, el paper de la dona, la democràcia. Arguments a favor: hedonisme utilitarista, sistema liberal agressiu, no sempre es defensen les minories.