Nietzsche: Crítica a la Moral Occidental i la Seva Genealogia

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,4 KB

El Pensament de Nietzsche: Crítica a la Filosofia Occidental

El pensament de Nietzsche revela principalment la sospita que sota la noció de consciència s'hi amaga el ressentiment cap a la vida. A partir d'aquí, gran part de la seva filosofia s'articula com una crítica als fonaments de la filosofia occidental. Segons ell, la cultura occidental és pura decadència i dogmatisme. Considera que això comença amb Sòcrates, a qui veu com el culpable. A més, diu que Plató és qui va establir les bases del que la filosofia socràtica representa. Aquesta base socràtica es va veure enfortida amb l'aparició del cristianisme, que consisteix en la propagació dels ideals de vida i els valors de la filosofia de Sòcrates i Plató. A partir del cristianisme, la cultura occidental es basa en un únic valor: el de la raó, que oprimeix la vida. Per tant, la filosofia de Nietzsche consisteix a descobrir els àmbits de la cultura afectats per la raó.

Genealogia de la Moral: Una Crítica a la Moral Occidental

En aquesta obra, Nietzsche fa una crítica a la moral occidental. Explica que aquesta és una moral d'esclaus, de ressentiment, ja que menysprea la vida considerant que les accions més elevades no poden ser obra dels homes. Diu que aquests intents de fonamentar la moral en una realitat objectiva estan condemnats al fracàs.

L'Evolució dels Termes "Bo" i "Dolent"

Principalment, aquesta obra del filòsof és un estudi etimològic de l'evolució de les paraules "bo" i "dolent". Segons Nietzsche, la moral judeocristiana és la que s'ha acabat imposant, deixant de costat altres perspectives morals. El que diu és que abans, a l'Antiga Grècia, el que s'anomenava com a "bo" era allò que era propi del virtuós, allò generós, fort, de qualitat (associat a la moral dels senyors, dels aristòcrates, dels "millors"). Per tant, els poderosos, els guerrers, els nobles. En canvi, allò "dolent" era tot el contrari. Per a ell, la moral occidental és la moral dels esclaus, dels febles, dels vulgars, dels plebeus, dels "dolents".

La Revolta dels Esclaus i la Transvaloració dels Valors

Més tard, per influència de la moral judeocristiana, els termes "bo" i "dolent" van adquirir un significat moral que abans no tenien. Es duu a terme la revolta dels esclaus, de manera que el terme "dolent" passa a significar moralment dolent, i "bo" passa a significar moralment bo. Amb això s'aconsegueix aplicar als febles i dolents el que abans s'aplicava als forts i nobles (a l'inrevés que a l'Antiga Grècia). Així, el que abans era "bo" ara és malvat o pervers, i el que ara és "bo" abans es considerava "dolent". Per tant, triomfa una moral on els ressentits, els esclaus, s'autodenominen "bons" i passen a considerar dolentes les accions pròpies dels senyors. Aquesta moral és la que ha acabat dominant la cultura occidental, i se la considera antinatural, ja que ha invertit els valors imposant les lleis dels dèbils en contra dels instints necessaris de la vida (nega la vida).

Conclusió: La Moral dels Esclaus Domina Occident

El món real, doncs, queda subordinat a una moral de ressentits, i els únics capaços d'acceptar la vida estan sotmesos a una moral d'esclaus. En definitiva, la moral dels senyors ha estat substituïda per la moral dels esclaus.

Entradas relacionadas: