Nietzsche: Crítica a la Raó i el Superhome

Vida i Influències de Nietzsche

Friedrich Nietzsche (1844-1900) fou un filòsof alemany clau en el desenvolupament del vitalisme. Aquesta corrent filosòfica sorgeix com a reacció a la crisi de la raó il·lustrada, que havia predominat en èpoques anteriors. Nietzsche, juntament amb altres filòsofs, qüestionà la supremacia de la raó i defensà la importància dels sentiments i les emocions.

Les seves principals influències inclouen:

• El romanticisme, amb la seva valoració de la cultura i la individualitat.
• El moviment helenístic.
• Arthur Schopenhauer, de qui pren la idea de la primacia dels instints sobre la raó.
• Charles Darwin, que l'inspira en la concepció del superhome.

Crítica a la Filosofia Occidental

Nietzsche, en sis de les seves obres, critica la filosofia occidental tradicional, basada en la raó com a font de coneixement. En particular, ataca:

• El cristianisme.
• El llenguatge.
• La noció de veritat.

Argumenta que el llenguatge no descriu la realitat, sinó que imposa una interpretació moral (bé/mal, just/injust). Proposa un sentit "extramoral", on el llenguatge és una eina de poder.

Crítica al Coneixement i la Veritat

Nietzsche qüestiona la idea que el coneixement i el llenguatge siguin el centre de la creació. Per a ell, són invents humans. Contrasta la seva visió amb la filosofia grega, especialment amb els déus Apol·lo (raó, ordre) i Dionís (instint, art). Compara l'home racional (científic, filòsof) amb l'home intuïtiu (artista).

Segons Nietzsche, la societat estableix un "pacte social" per necessitat i avorriment. Aquest pacte, basat en la intel·ligència, es formalitza a través del llenguatge, definint què és veritat i què és mentida.

Per a Nietzsche, la veritat és convencional. Critica la "veritat com a correspondència" de la filosofia occidental (dir que "plou" és veritat si efectivament plou). En canvi, defensa el perspectivisme: no hi ha una veritat objectiva única, sinó que depèn de les circumstàncies individuals.

Crítica al Cristianisme i la "Mort de Déu"

Nietzsche critica durament el cristianisme. Assenyala que, després de l'antropocentrisme i el racionalisme de Descartes i la Il·lustració, els valors cristians perden força fins al positivisme científic. Nietzsche afirma que, amb aquesta desvalorització, l'home "mata Déu".

Aquesta "mort de Déu" condueix al nihilisme: una etapa on els valors anteriors desapareixen. Nietzsche proposa que la nova societat es basi en la voluntat de poder, una força vital finita que canvia amb els humans.

El Superhome

Nietzsche proposa la figura del superhome com un ideal a assolir. Aquest superhome:

• Es guia per la voluntat de poder.
• Supera l'"home vell" lligat als valors cristians.
• Passa per tres transformacions espirituals: camell (obediència), lleó (rebel·lió) i nen (creació de valors propis).

L'Etern Retorn

Nietzsche introdueix el concepte de l'etern retorn: la idea que hem de viure de tal manera que desitgem que les nostres accions es repeteixin eternament. Si actuem amb voluntat de poder, voldrem que les nostres accions, orientades al creixement i la superació, tornin per sempre. Un home frustrat, en canvi, no desitjaria l'etern retorn de les seves accions.