Nietzsche i la Filosofia del Martell: Art, Tragèdia i l'Ésser
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,24 KB
Nietzsche i la Filosofia del Martell
La Crítica de la Raó i l'Afirmació de la Vida
L'objectiu de la filosofia del martell és destruir els pilars tradicionals de la filosofia per obrir camí a una nova comprensió.
Nietzsche considera l'art, especialment la tragèdia, com la via privilegiada per captar l'Ésser a través de la intuïció, oposant-se a la filosofia tradicional i a la ciència, que defensen els conceptes racionals. Busca un model de cultura que comprengui la vida i demostri que val la pena viure.
La Tragèdia Àtica: Apol·lo vs. Dionís
Nietzsche pren com a model la tragèdia àtica, que representa la tensió entre dues formes d'expressar la vida a través de les figures d'Apol·lo i Dionís.
- Apol·lo: Representa la individualització, l'instint figuratiu, la civilització, els somnis i les aparences. Mostra un món lluminós, clar i precís.
- Dionís: Representa la vida com a fons originari i indeterminat, la música, la naturalesa, l'oblit, el desordre i l'embriaguesa. És l'ímpetu vital que esborra les figures individuals.
Tot conté una part d'ambdós, reflectint la tensió entre aquests dos pols.
La Vida com un Mar: Unitat de Vida i Mort
Nietzsche compara la vida amb un mar on les ones (nosaltres) es formen i es dissolen en el fons primordial (la vida). La individualització és un joc innocent d'aquest fons vital, que crea i destrueix sense un sentit moral. La individualització és la font del sofriment, ja que lliga vida i mort. Però la mort no és l'aniquilació, sinó el retorn al fons originari, necessari per al naixement de noves figures. Aquesta idea uneix tot el que existeix, afirmant radicalment la vida. L'art tràgic transforma la por a la mort en consol, convertint l'espantós en sublim i l'absurd en còmic.
La Decadència del Sentit Tràgic: Sòcrates i la Raó
La raó va corrompre la tragèdia, perdent el seu poder consolador i convertint-se en un judici moral. Sòcrates, figura central d'aquesta decadència, promou l'"home teòric" que defensa la raó com a únic camí. El pensament socràtic es basa en la fal·làcia de conèixer i corregir l'Ésser, impulsat per la por a la mort.