Nietzsche: La filosofia del superhome

Nietzsche postula que no cal tenir criteris compartits, sinó que cada individu és únic. Aquesta idea no implica oposar-se al que facin els altres. Afirma que el nihilisme és la conseqüència de la mort de Déu, vivint sense normes ni criteris. Distingeix dos tipus de nihilisme: el passiu, que sospita que Déu és un invent i que hi ha menys veritats de les que es creu; i l'actiu, que viu plenament les conseqüències de la mort de Déu, reconeixent la seva absència sense negar-la.

Nietzsche proposa la idea del "superhome", un ésser evolucionat més enllà de les normes i valors actuals. Identifica dos tipus d'individus que s'acosten a aquesta noció: l'artista i el científic. L'artista, al ser original i inventar-se un món propi, manifesta característiques del superhome, ja que no busca validar la seva interpretació del món com a correcta. D'altra banda, la ciència, per la seva amoralitat i funció d'investigació sense considerar el bé o el mal, també reflecteix aspectes del superhome. No obstant això, la ciència pot fallar quan pretén imposar una veritat absoluta, ja que això nega la diversitat d'interpretacions.

L'etern retorn

Nietzsche planteja la pregunta de si estem vivint la vida o si la vida ens està vivint a nosaltres, qüestionant la relació entre la nostra llibertat i les experiències que vivim. Proposa una concepció circular del temps, on cada moment pot repetir-se i és important viure plenament cada instant. Aconsella transformar el "així va ser" en "així ho vaig voler", ser qui realment volem ser i estar preparats per una immortalitat en què cada moment podria tornar. Afirma que la por a la mort només esdevé quan no s'ha viat la vida plenament.

La genealogia de la moral

En el llibre, Nietzsche busca explorar l'origen del concepte moral, qüestionant la idea de que tots els humans tenen alguna cosa en comú que justifica els valors morals. Divideix el llibre en tres parts centrades en la distinció entre el bo i el dolent, la culpabilitat i la consciència, i els ideals ascètics. Argumenta que el concepte de bo i dolent ha canviat al llarg de la història, inicialment associat al poder i la força aristocràtica, però transformant-se en una valoració moral invertida pel cristianisme, on els humils es consideren virtuosos. Nietzsche destaca la diferència entre la mentalitat noble, que s'afirma a si mateixa, i la dels febles, que s'afirma negant els altres. Finalment, investiga el significat dels ideals ascètics, com la negació de la vida i la glorificació del sofriment, com a formes de rebel·lió contra la vida i la naturalesa humana.