Nietzsche: Filosofia, Vitalisme i Crítica Cultural

Friedrich Nietzsche: Pensament i Crítica Vitalista

Friedrich Nietzsche va estudiar la filologia clàssica en lloc de filosofia. Abans de sentir la influència de Wagner i Schopenhauer, va dedicar la joventut a l'estudi de la Grècia clàssica.

Sentia admiració per Homer, Èsquil i Heràclit. Hi veia reflectida una forma de vida esplèndida, alhora tràgica i heroica, que es caracteritzava pel vigor i la intensitat.

Allò Apol·lini i Allò Dionisíac

Inspirat en les tragèdies del culte del déu Dionís i el déu Apol·lo, Nietzsche identifica dos principis contraposats que permeten entendre la singularitat de la cultura grega:

• Allò Dionisíac: Associat al déu Dionís, vinculat a l'excés, la passió, la fusió i l'irracional. Està associat a allò passional, allò difús, com quan en un estat d'embriaguesa o èxtasi tenim la impressió que totes les coses formen part d'una realitat còsmica única, a la qual també pertanyem nosaltres.
• Allò Apol·lini: Vinculat al déu Apol·lo, relacionat amb la mesura, la llum i la racionalitat. Es correspon a allò clar, que ens permet individualitzar i distingir amb precisió unes realitats d'altres.

Nietzsche distingeix aquestes dues dimensions fonamentals en la realitat i en la vida. Segons ell, la tragèdia grega és una forma d'art única i extraordinària, perquè s'hi concilien i complementen els dos elements bàsics de la realitat: allò apol·lini i allò dionisíac.

La Crítica Vitalista: Coneixement i Metafísica

El pensament de Nietzsche és una filosofia vitalista, perquè insisteix en el valor incomparable que té la vida de l'individu. Per a ell, allò que importa realment és que siguem capaços d'experimentar una vida plena i intensa, com ho feien els herois de la Grècia clàssica que ell admirava.

Els herois de l'antiga Grècia van haver d'enfrontar-se a dificultats i obstacles, perquè la resta de la societat no estava disposada a acceptar la seva forma de vida peculiar. Segons Nietzsche, la major part de la gent no gosa comprometre's amb l'energia i el despreniment que calen per afirmar plenament el valor de la vida.

El Combat Contra la Cultura Occidental

Nietzsche sostenia que la nostra cultura occidental rebutjava el valor de la vida i anteposava altres valors diferents. Per això, des del seu plantejament vitalista, ell adreçà una crítica demolidora contra tota la tradició cultural d'Occident.

Aquesta crítica es va adreçar a rebutjar la manera com la tradició europea ha interpretat el coneixement (gnoseologia). També atacà la metafísica occidental, que considerava una forma de pensar desencaminada que porta segles recorrent camins equivocats. En segon lloc, va adreçar la crítica a la religió (el cristianisme), la qual considera culpable dels pitjors desordres. Denuncia també amb duresa la moral que ha prevalgut a l'Occident.

Què és Conèixer? Plató vs. Nietzsche

La concepció del coneixement és un punt de divergència clau:

• Plató: D'una banda, hi hauria el món sensible i aparent que percebem amb els sentits, i d'una altra, hi hauria el món intel·ligible i veritable que només es pot copsar amb la raó. En el món intel·ligible trobaríem la veritat autèntica.
• Nietzsche: Per a Nietzsche, només hi ha un món: el que podem percebre amb els sentits. És múltiple i canviant. La intuïció és la que ens permet percebre de manera directa aquesta realitat sensible, formada per individus particulars i concrets en transformació contínua.

Concepte i Metàfora en Nietzsche

L'autor defensava que els conceptes no són més que residus de metàfores que una vegada van servir per referir-se de manera creativa a la realitat, però que amb l'ús han perdut el seu esclat i s'han arribat a confondre amb termes capaços de descriure la realitat autèntica.