Nietzsche: Genealogia de la Moral, Perspectivisme i Valors

La Genealogia de la Moral segons Nietzsche

Nietzsche creu que la filosofia ha intentat fonamentar la moral a partir d’alguna realitat objectiva de la qual deriven els demés valors morals. Segons la filosofia tradicional, hi ha un ordre fix que fonamenta els valors. Per exemple, Plató fonamenta els valors morals en la Idea del Bé.

Per desemmascarar els valors morals i saber-ne el seu origen, hem de fer una genealogia: un estudi etimològic i històric dels valors, i després exposar d’on procedeixen i com han evolucionat.

La Moral dels Senyors i la Moral dels Esclaus

Nietzsche afirma que la moral judeocristiana és la que s’ha acabat imposant per damunt de la resta de morals. No obstant això, a través del mètode genealògic, és necessari recuperar el significat dels valors originaris.

Nietzsche descobreix l'evolució dels termes:

• Originalment, bo significava noble i aristocràtic, o espiritualment noble.
• Originalment, dolent significava baix, vulgar.

Al principi, «bo» i «dolent» només tenien un significat descriptiu. Més tard, aquests termes van adquirir un valor moral, de manera que «bo» passà a significar moralment bo, i «dolent» passà a significar moralment dolent.

La moral judeocristiana proposa la igualtat de tots els homes, posant al mateix nivell els millors i els més febles, establint així un ordre antinatural. Nietzsche distingeix dues grans categories morals:

• Moral a favor de la vida (Moral dels Senyors).
• Moral en contra de la vida (Moral dels Esclaus), que crea un més enllà com a consol per la vida terrenal.

Característiques de les Dues Morals

Moral dels Senyors

Acceptació de la vida amb totes les seves tràgiques exigències. No segueixen altres valors que els que ells mateixos dicten.

Moral dels Esclaus

Neix de la por i del sentiment d’inferioritat. L’odi dels esclaus envers a qui temen genera un ressentiment que són incapaços de descarregar de manera directa.

La Inversió dels Valors i el Ressentiment

Els esclaus capgiren el significat original dels termes «bo» i «dolent», exaltant la feblesa. El que abans era bo, ara és considerat malvat, i el que ara té sentit com a bo abans era el que es considerava dolent.

Aquesta inversió es basa en el ressentiment. L'individu fort renuncia a l'ús espontani del seu poder perquè el feble el convenç que aquesta renúncia és una virtut moral, quan en realitat el feble només renuncia per incapacitat. Així, la moral dels senyors ha estat substituïda per la dels esclaus.

La revolta dels esclaus comença a partir del ressentiment, que genera els valors del feble. Gràcies a aquest ressentiment, els esclaus han esdevingut els amos dominants.

Els febles condemnen els poderosos a viure amb mala consciència, i per això el poderós acaba fent cas al feble. Els febles han aconseguit aquesta inversió fent creure que la seva debilitat és voluntària, resultat d’una lliure decisió per part del subjecte.

Així, els forts són culpabilitzats per no renunciar a l’ús espontani del seu poder. Nietzsche connecta aquesta dinàmica amb la filosofia tradicional:

• Plató crea un món ideal que dóna sentit a la realitat material.
• El Cristianisme fa el mateix: menysprea el terrenal inventant-se un més enllà.

El Perspectivisme de Nietzsche

El perspectivisme és la doctrina segons la qual tot coneixement s’obté a partir d’una determinada perspectiva i des d’uns fonaments vitals que el condicionen.

La filosofia tradicional creu que hi ha una realitat objectiva que pot ser captada per l’ésser humà. No obstant això, Nietzsche argumenta que el coneixement sempre arrenca a partir d’unes necessitats vitals que té el subjecte que es disposa a conèixer. Aquestes necessitats el situen en una perspectiva determinada des de la qual capta la realitat.

Per aquest motiu, no es pot dir que una perspectiva concreta sigui l’única veritat objectiva. Cada perspectiva és, per Nietzsche, una manifestació de la Voluntat de Poder. En conseqüència, una idea és considerada vertadera si resulta útil per a la vida.