Nietzsche: Genealogia de la Moral, Voluntat de Poder i el Superhome

Genealogia de la Moral de Nietzsche: Valors i Voluntat de Poder

Els valors morals, tal com es conceben actualment, són un impediment perquè l'ésser humà pugui assolir les seves pròpies potencialitats vitals. L'essència de la natura orgànica és la voluntat de poder, que és l'impuls que posseeix tot el que existeix de desenvolupar-se, d'assimilar i sotmetre a l'altre. Aquesta força expansiva i invasiva de la natura tendeix a la seva pròpia multiplicació a costa de l'aniquilació dels seus recursos de vida i dels seus competidors. Per tant, hi ha morals d'acord amb la vida ascendent, poderosa.

Nietzsche afirma que el rang d'una moral es defineix pel seu grau de veritat, per la manera com s'ajusta a l'essència de la vida.

La Moral dels Senyors i dels Esclaus

La moral dels senyors és la moral d'uns quants, individualista.

La Moral dels Senyors: Autodomini i Jerarquia

• Els senyors són forts, nobles dominadors.
• Afirmen la jerarquia: estimen els iguals i menyspreen els inferiors.
• És una moral activa que crea el seu propi sistema de valors des de l'autodomini de l'existència.

La moral dels esclaus és una moral de bestiar, gregària.

La Moral dels Esclaus: Por, Seguretat i Igualtat

• Sorgeix de la por cap al que és superior i a la vida.
• Només busca la seguretat i evita la lluita.
• Els esclaus són febles, vulgars, malalts i pusil·lànimes.
• Es rebel·len contra la jerarquia i desitgen la igualtat, el desig d'anivellar a tots.
• És una moral passiva, que no crea el sistema de valors sinó que se li imposa des de fora. Per això és una moral de reacció.

La Mort de Déu: Nihilisme i Oportunitat

La mort de Déu no fa referència únicament a la idea religiosa, sinó a una determinada ontologia, que havíem denominat filosofia de l'ésser, que implica un judici moral sobre la vida.

La mort de Déu implica un perill: el nihilisme passiu de l'últim home (l'home modern). Però també implica una oportunitat perquè l'home creï i projecti nous valors. És a dir, que se superi a si mateix a través del superhome.

L'Últim Home: Nihilisme Passiu i Indiferència

L'últim home és l'home modern, que ja no creu en res, que ha perdut tot idealisme. Pateix una patologia greu: el nihilisme passiu que el porta a negar tots els valors, i en tot cas, el valor dominant és el no-res. No s'atreveix a pensar i s'abandona a un ateisme superficial i a la indiferència moral. Aquesta situació és el resultat d'un llarg procés en virtut del qual el paper de Déu, concebut a la manera cristiana o a través dels conceptes laics de la Il·lustració, ha perdut pes en l'explicació de la vida humana.

El Superhome: Les Tres Transformacions

Amb la mort de Déu, l'home ha de superar-se a si mateix i preparar l'adveniment del superhome. Són les 3 transformacions, simbolitzades successivament per un camell, un lleó i un nen:

1. El Camell: Submissió i Ascetisme

   Representa l'home respectuós i submís que s'inclina davant l'omnipotència de Déu o la llei moral, que s'arrossega i carrega voluntàriament el pes del món transcendent. Impera el rigor del més estricte ascetisme i el 'tenir el deure'. És l'exemple de tota moral hostil a la vida, com el cristianisme.

2. El Lleó: Lluita per la Llibertat Negativa

   Simbolitza l'home que lluita contra els valors objectius, contra la moral idealista. Es desembarassa de les càrregues que l'ofeguen i oprimeixen des de l'exterior. És l'home que crea la seva llibertat dient 'no' a Déu i a tota realitat transcendent (llibertat negativa). Encarna el filòsof del martell que destrueix els antics i venerables valors i prepara el camí per a l'arribada del superhome. Contraposa el 'tens el deure' pel 'jo vull'.

3. El Nen: Creació de Nous Valors i Llibertat Positiva

   Simbolitza el superhome que és capaç de projectar nous valors (llibertat positiva). La mort de Déu posa de manifest el caràcter d'aventura i de joc de l'existència humana. El nen representa aquest joc innocent, alegre, no es troba sotmès a Déu i segueix arrelat a la terra.