Nietzsche: Nihilisme, Etern Retorn i el Superhome

Obres i Pensament de Nietzsche

La primera obra de Nietzsche és Origen de la tragèdia, que coincideix amb la visió wagneriana de l'òpera. Altres obres destacades inclouen Més enllà del bé i el mal i Ecce Homo, caracteritzades per un estil aforístic i fragmentari.

Perspectivisme i Crítica a la Metafísica

Nietzsche postula el perspectivisme, afirmant que no existeixen veritats absolutes. Segons ell, la filosofia occidental parteix d'un error fonamental: la creença que l'ésser humà pot conèixer la realitat a través de la raó, una idea que arrenca del platonisme.

La Història de la Filosofia com a Error

Tota filosofia distingeix entre realitat i aparença, ideal i sensible, veritat i falsedat, ciència i opinió. Nietzsche considera que la història de la filosofia és la història de l'error de creure en una realitat o veritat única i conceptual. En oposar-se a Plató, es rebel·la contra els seus comentaris i la seva visió del món.

El Nihilisme i la Mort de Déu

Una de les paraules clau del pensament nietzscheà és el nihilisme. La mort de Déu marca l'inici de l'era del nihilisme, entès com la negació de tot valor i sentit. Nietzsche creu que la vida no té un sentit o finalitat intrínseca. La pèrdua del món de les idees, que justificava la distinció entre realitat i aparença, o raó i no-raó, comporta també la pèrdua de sentit del món sensible.

La Autodestrucció de la Recerca de la Veritat

La intensa voluntat de trobar una veritat absoluta ha acabat autodestruint-se. En qüestionar el desig de recerca, l'ésser humà s'autodestrueix. La mort de Déu, vista com una conseqüència d'aquesta recerca, inaugura el nihilisme, on "nihil" significa "res".

Valoracions i Alternatives Filosòfiques

Nietzsche assenyala una valoració negativament fonamentada en la filosofia. Plató considera la realitat insuportable, buscant una veritat estable darrere l'aparença per donar sentit a la vida. Marx, per la seva banda, creu en un progrés històric cap a un nou mode de producció que eliminarà les injustícies.

La Saviesa Tràgica

L'alternativa de Nietzsche és reconèixer que el mal és inextirpable. Hem d'acceptar la realitat tal com és, amb les seves aparences, el mal, la mort i les injustícies. Aquesta acceptació s'anomena saviesa tràgica.

Oposició a la Visó Socràtica-Cristiana

Nietzsche contraposa la visió socràtica-cristiana del món, que identifica allò real amb allò ideal i postula una realitat superior al món sensible, a la seva saviesa tràgica. Considera que darrere de tota teoria metafísica hi ha una valoració, i que l'idealisme es basa en el ressentiment envers la vida, considerant la pròpia existència com un greuge.

L'Etern Retorn i la Llibertat

La idea de l'etern retorn suggereix que, atès que el temps és infinit i cíclic, tot es repetirà infinites vegades. Aquesta perspectiva, que podria portar al fatalisme, per Nietzsche implica una profunda llibertat: si els esdeveniments es repeteixen, modificar el present és modificar el passat i el futur. Les decisions influeixen en totes les temporalitats, diluint les fronteres entre present, passat i futur.

El Superhome i el Darrer Home

L'etern retorn permet identificar la llibertat amb el destí, donant lloc a la figura del superhome: un ésser capaç de guiar el seu destí, que accepta l'etern retorn i pertany a un estadi superior d'evolució. El nihilisme, en descobrir la veritat basada en el ressentiment, condueix a un ateisme superficial i a la figura del darrer home, un individu indiferent que assumeix la mort de Déu sense comprendre'n les implicacions.

La Necessitat de Transcendència i el Mite de Sísif

Nietzsche afirma que l'ésser humà necessita transcendir, no en el sentit metafísic, sinó com a necessitat d'una meta o projecte per evitar l'avorriment. L'exemple del Mite de Sísif il·lustra aquesta idea: Sísif, condemnat a pujar eternament una roca, decideix viure millor la seva vida. Qui rebutja la tasca és el darrer home; qui l'abraça i la fa suportable és el superhome.

Característiques del Superhome

El superhome és aquell que, havent travessat el nihilisme, reconeix la necessitat d'una meta, encara que sigui absurda o auto-inventada. És un individu carismàtic capaç d'inspirar les masses i donar-los una tasca històrica.

Exemples de Figures Inspiradores

Nietzsche cita figures com Napoleó, Jesús o Buda com a exemples de superhomes, comparant-los amb artistes que creen il·lusions acceptades per l'espectador, donant sentit a través de la creació.