Nietzsche i Nussbaum: Transvaloració dels Valors i l'Enfocament de les Capacitats

Nietzsche: La Transvaloració dels Valors i la Moral d'Esclaus

Friedrich Nietzsche descriu el triomf de la moral dels febles, que ell anomena “esclaus”, “plebs” o “ramat”, sobre la moral dels “senyors”, representants de la noblesa o l’elit. Aquesta victòria ha estat possible, segons el filòsof, gràcies a la influència jueva i cristiana, que han imposat una moral basada en la submissió i la igualtat.

El filòsof veu aquest procés com una mena d’“enverinament” que s’ha estès per tota la humanitat, alterant els valors tradicionals de força i poder.

Conceptes Clau en la Crítica Nietzscheana

• Senyors: Aristocràcia o classe dominant que representa els valors de força i noblesa.
• Enverinament: Transformació negativa dels valors tradicionals per una moral feble i ressentida.

La Denúncia de la Moral Judeocristiana

La idea central és la “transvaloració dels valors” que Nietzsche denuncia. Segons ell, els valors dels “senyors” (com la força, el coratge, l’orgull) han estat substituïts pels valors dels “esclaus” (humilitat, submissió, compassió), imposats a través de la moral judeocristiana.

Aquesta moral dels febles és, per Nietzsche, una forma de ressentiment: com que els dèbils no poden ser poderosos, inventen una moral on la feblesa és una virtut. La victòria del poble no és, doncs, una alliberació autèntica, sinó una corrupció dels valors originals de la vida i la vitalitat.

L'Enfocament de les Capacitats de Martha Nussbaum

En un debat sobre la dignitat humana, s'argumenta que una vida digna no depèn només de la riquesa material, sinó del desenvolupament de certes capacitats humanes fonamentals que permeten viure plenament.

Martha Nussbaum proposa un enfocament humanista i ètic del desenvolupament, en què la qualitat de vida es mesura pel que una persona pot fer i ser. Aquest enfocament s'oposa a la visió que centra el benestar exclusivament en l'acumulació de béns.

Capacitats Fonamentals per a la Dignitat

Aquestes capacitats són essencials per assolir la dignitat i la felicitat, i sovint no depenen de l’acumulació de béns. Algunes d'aquestes capacitats fonamentals inclouen:

• La salut i la integritat física.
• L’educació i el raonament pràctic.
• La llibertat política i la participació.
• Les relacions afectives i l’afiliació.

A més, una societat justa ha de garantir que tothom pugui desenvolupar aquestes capacitats, no només qui té recursos econòmics. Per això, centrar-se només en la riquesa redueix la persona a un agent econòmic i oblida la seva dimensió humana i ètica.

" } } >