Nietzsche: Superhome, Voluntat de Poder i Crítica a la Religió

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,93 KB

Arnold Schopenhauer: la voluntat de ser és la base de la voluntat de poder.

Voltaire (il·lustrats): el relativisme i l’escepticisme
Richard Wagner: la recuperació de l’ànima a Alemanya, del mite.
Pare pastor protestant: religiositat, Nietzsche s'hi creia i després deixa de creure i proposa



Nietzsche fa una crítica a la religió i a la metafísica i per aquest motiu diu que Déu ha mort per culpa nostra. Ell diu que ara no hem d’esperar que un Déu superior regeixi les nostres vides sinó que ell busca crear un Déu dins de cada persona. Tots els éssers humans han d’arribar a un estat moral en què se sentin com Déus, això és el que ell dona el nom de Súperhome. Segons el filòsof, Déu ha mort perquè els humans no creiem en res, en conjunts buits, això és el que s’anomena Nihilisme i per tant el nihilisme ha mort a Déu. La característica principal del Súperhome és la voluntat de poder, un impuls intern que ens fa ser millors i autosuperar-nos constantment, fet que les males llengües van relacionar amb l'aparició del nazisme. El Súperhome ha de passar per damunt de les seves febleses per arribar fins a ser com un Déu. Per tant, interpreta aquest ésser com un individu avançat i evolucionat; per ell l’home es troba a cavall entre els micos i el Súperhome. Per tant, per Nietzsche la vida no és només un esperit de supervivència sinó també la voluntat d'afirmar-se en allò que fem. També diu que la racionalitat i la moralitat només són eines al servei de la voluntat de poder.


La voluntat de poder és la força, l’impuls de l’instint que necessita desenvolupar-se per arribar a la seva pròpia singularitat i forma de ser. És la característica principal del superhome. La condició i voluntat de viure, afirmant-se i superant-se a si mateix, les pròpies febleses. Considerar-te com un déu, algú que té excel·lència. S’identifica amb la moral dels senyors, la vida noble (concepte de Schopenhauer). Voluntat de viure, i poder ser. Esperit de superació de les mancances, febleses i condició humana. Acceptant el que comporta ser diferent, autonomia, independència i solitud.


Obres de Sigmund Freud

Estudi sobre la histèria: Parla de la causalitat de la histèria
Interpretació dels somnis: tot somni és la realització d’un desig reprimit
Tres assaigs sobre la teoria sexual: la sexualitat humana comença al mateix néixer, i parla de diferents etapes
El jo i l'allò: parla de la segona tòpica de l'aparell psíquic
Més enllà del principi de plaer: la pulsió de mort
Tòtem i tabú: el tabú de l’incest
El provenir d'una il·lusió: la religió com a neurosi obsessiva col·lectiva
El malestar de la cultura: la civilització i la seva insatisfacció permanent

Entradas relacionadas: