Nietzsche: La Voluntat de Poder i el Superhome explicats
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,39 KB
La voluntat de poder
Nietzsche, sempre malalt, descobreix el món, l'home i la vida com a voluntat de poder. Aquesta vida com a voluntat de poder és la voluntat de ser més, de viure més, de superar-se i demostrar una força sempre creixent; és a dir, és la voluntat de crear: «Sóc aquell –diu Zaratustra– que és impel·lit a superar-se a si mateix constantment».
El text d'Així parlà Zaratustra que millor expressa aquesta voluntat de poder és De la superació de si mateix: «En realitat, jo us dic: un bé i un mal que fossin imperibles no existeixen! Per si mateixos han de superar-se una i una altra vegada a si mateixos». L'interès preponderant de Nietzsche pels valors morals fa que la voluntat de poder sigui, en gran mesura, voluntat creadora de valors; i alhora anihiladora dels valors d'abans.
L'home i el superhome
L'home és un ésser a mig fer, un pont entre la bèstia i el superhome, l'únic animal que encara no s'ha consolidat. Cal, doncs, superar l'home o tornar a l'animalitat primitiva. Però l'home és l'animal que mira al futur, que és capaç de concebre ideals. Tres han estat les versions de l'ideal humà:
- L'estètic: interpretat com a harmonia de vida i raó.
- El científic: en el qual l'ésser humà coneix la realitat nua, per la qual cosa acaba afirmant enèrgicament la vida.
- El superhome: personifica el valor suprem de la vida, la més alta manifestació del qual és la voluntat de poder.
El superhome és un ésser superior, lliure dels valors del passat, autònom, agressiu i legislador. Ell és la seva pròpia norma, perquè es troba més enllà del bé i del mal. Representa el fi suprem de la humanitat; la vida que el meni serà ascendent i natural, la que l’aparti, serà descendent i antinatural.
Nietzsche assenyala com a condició per a l'aparició del superhome la mort de Déu; en la mesura que Déu representa l'antinòmia de la vida i la negació de la innocència de l'ésser humà. «El concepte Déu, inventat com a concepte antitètic de la vida –en aquest concepte es concentra tot allò que és nociu, enverinador, difamador, tota l'hostilitat a mort contra la vida».