Nihilisme, Mort de Déu i Voluntat de Poder segons Nietzsche

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,08 KB

Nihilisme

N’hi ha dos tipus:

  • Materialista: crítica a la metafísica, per tant, és ateu (vitalisme).
  • Negatiu: individus incapaços d’acceptar el vitalisme, la crítica a la metafísica i el nihilisme materialista. No poden acceptar que només existeix matèria i vida, necessàriament hi ha d’haver un sentit.

La Mort de Déu

La teoria en què es neguen tots els transfons inventats per la religió, és a dir, es nega la metafísica (nihilisme materialista). No només exposa que Déu no existeix, sinó que Déu va néixer a partir de la creació de l’home i, per tant, pot morir, desaparèixer. D’aquesta manera, desapareixen les veritats absolutes, les idees immutables, els ideals que guiaven la societat, etc. S’ha acabat el temps decadent de la civilització.

Davant de la mort de Déu es pot reaccionar de 2 formes:

Com el darrer home

Aquest és el pitjor dels homes, la decadència absoluta de la cultura. Aquest no té objectius i es conforma amb el que li és imposat (nihilisme negatiu). Arrossega la càrrega de l’educació i cultura, això computa la possibilitat d’adonar-se de la seva situació i sortir del nihilisme amb la generació dels nous valors.

Com la del superhome

Aquest accepta la mort de Déu i assumeix plenament la vida. Acaba amb la metafísica, rebutja la moral dels esclaus i l’obediència a una regla exterior. Aquesta negació absoluta als valors permet afirmar-ne de nous, és un esperit lliure (Nihilisme materialista).

Crítica a l’educació que ha rebut i l’analitza sota la voluntat de poder.

Voluntat de poder: és l’actitud que han de tenir els superhomes, és lliure i creadora. No creu en els valors falsos. No renuncia als instints personals, que l’educació reprimia. I assumeix que el seu únic valor és la vida.

Fa una distinció de les actituds davant de la moral. És el camí per convertir-se en superhome.

  1. Camell: segueix la moral invertida (dels esclaus). És un individu submís que es conforma i no és crític, no analitza. Renuncia a la voluntat de poder. Si tot el món tingués aquesta actitud, les coses no canviarien ni evolucionarien.
  2. Lleó: es revolta contra la moral que se li imposa (violència, crítica, desobediència); però no fa cap proposta, no crea una nova taula de valors. Recupera la voluntat de poder. És comparada amb l’actitud adolescent (rebel).
  3. Nen: té una actitud de rebuig, es revolta contra la moral i crea una nova taula de valors basada en la vida (diu “sí” a la vida). Vitalista. S’escull la figura del nen perquè és una figura que no ha rebut cap adoctrinament. Aconsegueix la voluntat de poder.

Nietzsche diu que tot individu ha d'aspirar a una pròpia voluntat de poder per alliberar-se.

*Afirma que l’educació s’encarrega de reprimir la voluntat de poder de cada individu per tal de subordinar els individus a les normes, convencions socials.

Entradas relacionadas: