El nihilisme segons Nietzsche

Impossible perquè entre el món del subjecte i de l'objecte no hi ha correspondències lògiques. Nietzsche diu que la veritat no existeix. Només ens podem acostar a la realitat mitjançant la metàfora. El nihilisme és el procés pel qual es desvaloren els valors autèntics i se substitueixen per uns altres que són realment l’expressió del no-res. Es tracta de la negació de la vida per l’afirmació dels valors contraris a ella. Nietzsche distingeix tres etapes nihilistes. La primera etapa és aquesta escissió platònica entre el món veritable i el món aparent. La segona etapa comença amb la introducció del monoteisme judeocristià. La idea d’un Déu únic sintetitza i fonamenta tot el món ideal. La moral que va associada a aquest Déu es basa en l’hostilitat jueva contra els sentits i les passions, i l’afirmació de la transitorietat de la vida terrenal en nom d’una altra vida transcendent. Aquesta és segons Nietzsche una moral d’esclaus, producte de la venjança i el ressentiment dels dèbils contra els forts que s’han unit per dominar-los. El que ha fet que s’imposés aquesta moral ha estat el ressentiment. Això és el que descobrirà Nietzsche mitjançant el seu mètode genealògic, que consisteix a descobrir l’origen de cada un dels valors expressats en les paraules i a veure com aquestes han anat canviant el seu significat. La moral nihilista diu que el bo serà l’home baix, el simple, l’indigent. Aquesta serà la moral d’esclaus que hem esmentat. Les normes seran aquelles que beneficiïn el dèbil. El cristianisme va consolidar aquesta transvaloració introduint el concepte de culpa. La culpa és aquell deute que l’ésser humà té amb Déu, un deute que com que no el pot pagar, origina dins ell la mala consciència. Això és el que ha originat el ressentiment. Per això Nietzsche entendrà l’ateisme com estar alliberat de deutes amb els déus. Precisament, la tercera etapa nihilista culmina amb la 'mort de Déu': 'El valor per la vida és el que decideix en última instància'. Nova idea veritat: serveix per afirmar-se per sobre del canvi. La lògica només és útil per tenir una visió de conjunt. SH: moral: estigui al servei de la recuperació dels instints vitals de l'home; afirmi el devenir sense crear excuses; i prengui la vida com un experiment. Nietsche reclama acceptar les condicions humanes. L'home no és més que un pont cap al superhome, l'expressió màxima del qual és l'etern retorn com afirmació de la vida, de voluntat de poder. La vida no té un altre sentit que ella mateixa. MDE: totes les filosofies que pretenen demostrar que és possible assolir la veritat.