Nit de lluna

Fitxa tècnica

Títol: Nit de lluna,

Autor: Leandre Cristòfol,

Cronologia: 1935, Material i tècnica: Fusta i

fusta policromada, Mides: 71 cm x 40 cm (diàmetre),

Estil: Surrealista, Escola o país: Abstractiu,

Ubicació: MNAC, Barcelona

Iconografia

Abstracta, sobre una plataforma circular negre

hi ha un fris vertical lleugerament inclinat i un

ou de sargir mitjons, tot de fusta.

Elements formals i compositius

Format: Exempt, Visió: Multifacial, Bloc:

Assemblatge de diversos components,

Composició: Oberta, Perspectiva jeràrquica,

lineal o aèria: -, Línia d’horitzó: -, Asimetria

Geometria: Triangular, Ritmes i línies

compositives: Diagonals i circulars,

Cromatisme: Base policromada i elements

polits deixant ressaltar les vetes internes

Relació amb l’entorn arquitectònic o urbanístic

Es va presentar a l’exposició logicofobista

“fòbia a la lògica” el 4 de maig de 1936

a les Galeries d’Art Catalònia. Aquesta

exposició que es va celebrar en aquell

moment per presentar una segona

generació d’artistes surrealistes a

Catalunya, va ser dissenyada per

Paul Éluard quan va venir a Barcelona

el gener de 1936 per fer unes conferències

per a l’exposició de Picasso. Un cop va

començar la guerra civil a Espanya,

l’exposició es va traslladar a París i

Tòquio el 1938.

Iconologia i funció de l’obra

Aquesta obra era un record d’infància.

Volia representar la seva mare mentre

filava i sargia per refer, cosint-los, mitjons

foradats amb l’ou de fusta.

Característiques de l’estil a l’obra

Utilització d’objectes sense relació, més

enllà dels fils i el seu ús, i el significat

profund que l’artista dóna a tot el conjunt

fan que l’obra pertanyi al surrealisme de

tipus abstracte i de formes biomòrfiques.

Antecedents i influències posteriors

L’obra té una influència dels ready-made

d’Angel Ferrant, però més que objectes trobats

són objectes que el porten a “una intuïció d’amor

envers tot allò que et crida l’atenció”.

El domini tècnic que tenia com a ebenista

li va permetre el control sobre els acabats

que l’apropen a l’obra de Hans Arp, i en l’àmbit

escultòric a algunes de les propostes de Joan Miró.

L’exposició logicofobista pretenia ser una

mostra d’una segona generació d’artistes

surrealistes que anessin més enllà de Miró

o Dalí, però la seva influència en tots ells

era molt forta. La guerra civil espanyola

va encapsar la possibilitat que aquesta

segona generació d’artistes surrealistes

poguessin promocionar-se i desenvolupar

el seu art. Leandre Cristòfol, va deixar l’art

i no el va reprendre fins l’any 1952.

Context històric

Automatisme. La teoria psicoanalítica es

basa en l’associació lliure d’idees i defensa

l’AUTOMATISME: Tècnica d’escriptura i de

pintura surrealista. Es deixa la ment en blanc

i que la mà traci gargots i línies espontànies,

sense guiar-la, cercant després formes que

suggereixin elements reconeixibles.

Se suprimeix el control conscient de

la ment i tota preocupació estètica i moral,

fent aflorar l’inconscient i els elements psíquics

que constitueixen la realitat més profunda

de l’ésser humà.