Nit de lluna
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,7 KB
Fitxa tècnica
Títol: Nit de lluna,
Autor: Leandre Cristòfol,
Cronologia: 1935, Material i tècnica: Fusta i
fusta policromada, Mides: 71 cm x 40 cm (diàmetre),
Estil: Surrealista, Escola o país: Abstractiu,
Ubicació: MNAC, Barcelona
Iconografia
Abstracta, sobre una plataforma circular negre
hi ha un fris vertical lleugerament inclinat i un
ou de sargir mitjons, tot de fusta.
Elements formals i compositius
Format: Exempt, Visió: Multifacial, Bloc:
Assemblatge de diversos components,
Composició: Oberta, Perspectiva jeràrquica,
lineal o aèria: -, Línia d’horitzó: -, Asimetria
Geometria: Triangular, Ritmes i línies
compositives: Diagonals i circulars,
Cromatisme: Base policromada i elements
polits deixant ressaltar les vetes internes
Relació amb l’entorn arquitectònic o urbanístic
Es va presentar a l’exposició logicofobista
“fòbia a la lògica” el 4 de maig de 1936
a les Galeries d’Art Catalònia. Aquesta
exposició que es va celebrar en aquell
moment per presentar una segona
generació d’artistes surrealistes a
Catalunya, va ser dissenyada per
Paul Éluard quan va venir a Barcelona
el gener de 1936 per fer unes conferències
per a l’exposició de Picasso. Un cop va
començar la guerra civil a Espanya,
l’exposició es va traslladar a París i
Tòquio el 1938.
Iconologia i funció de l’obra
Aquesta obra era un record d’infància.
Volia representar la seva mare mentre
filava i sargia per refer, cosint-los, mitjons
foradats amb l’ou de fusta.
Característiques de l’estil a l’obra
Utilització d’objectes sense relació, més
enllà dels fils i el seu ús, i el significat
profund que l’artista dóna a tot el conjunt
fan que l’obra pertanyi al surrealisme de
tipus abstracte i de formes biomòrfiques.
Antecedents i influències posteriors
L’obra té una influència dels ready-made
d’Angel Ferrant, però més que objectes trobats
són objectes que el porten a “una intuïció d’amor
envers tot allò que et crida l’atenció”.
El domini tècnic que tenia com a ebenista
li va permetre el control sobre els acabats
que l’apropen a l’obra de Hans Arp, i en l’àmbit
escultòric a algunes de les propostes de Joan Miró.
L’exposició logicofobista pretenia ser una
mostra d’una segona generació d’artistes
surrealistes que anessin més enllà de Miró
o Dalí, però la seva influència en tots ells
era molt forta. La guerra civil espanyola
va encapsar la possibilitat que aquesta
segona generació d’artistes surrealistes
poguessin promocionar-se i desenvolupar
el seu art. Leandre Cristòfol, va deixar l’art
i no el va reprendre fins l’any 1952.
Context històric
Automatisme. La teoria psicoanalítica es
basa en l’associació lliure d’idees i defensa
l’AUTOMATISME: Tècnica d’escriptura i de
pintura surrealista. Es deixa la ment en blanc
i que la mà traci gargots i línies espontànies,
sense guiar-la, cercant després formes que
suggereixin elements reconeixibles.
Se suprimeix el control conscient de
la ment i tota preocupació estètica i moral,
fent aflorar l’inconscient i els elements psíquics
que constitueixen la realitat més profunda
de l’ésser humà.