Nit de Lluna: Anàlisi de l'Escultura Surrealista de Leandre Cristòfol

Fitxa Tècnica: Nit de Lluna

Títol

Nit de lluna

Autor

Leandre Cristòfol

Cronologia

1935

Estil

Surrealista

Tècnica

Talla

Material

Fusta

Formes

Escultura exempta

Tipologia

Dempeus

Cromatisme

Policroma

Dimensions

71 x 40 cm (diàmetre)

Localització actual

MNAC (Barcelona)

Tema

Al·legòric. Homenatge als pares de l'autor.

Anàlisi Formal de l'Escultura

Composició i Elements Simbòlics

Cristòfol col·loca sobre una base rodona de fusta un ou de sargir i un fus per filar, fets també en fusta. Cada objecte destaca per la seva puresa formal, sense ornamentació afegida. Malgrat que com a objectes d'ús puguin tenir una certa relació, aquí s'integren en un nou context totalment aliè que els desproveeix de la seva funció pràctica.

El títol de l'obra, Nit de lluna, reforça aquesta idea en proposar una lectura d'aquests dos elements com a contraposició entre la rigidesa i la línia recta del fus-arbre i la mobilitat i la línia corba de l'ou-lluna, els quals es retallen sobre un horitzó imprecís. L'artista és capaç de compondre un interessant joc de contrastos tot i la senzillesa formal i la descontextualització funcional dels elements.

Això és utilitzat també per Cristòfol en l'obra relacionada L'aurèola astral i impassible està a punt. L'artista integra en aquesta també dos elements i repeteix el joc de contrastos en la composició. Així, mentre un dels elements, una construcció feta amb fusta, suro i agulles de cap, és alt i de formes dinàmiques i etèries, l'altre, un esberlacanyes de fusta d'olivera (una eina que els cistellaires feien servir per partir les canyes en tires), és petit, de forma troncocònica i massís.

Estil Artístic i Context Surrealista

L'any 1932, Cristòfol inicia la seva trajectòria escultòrica dins el camp de la no-figuració. Aquest nou llenguatge creatiu es desenvolupa a través de dues vies:

• Una primera, en la qual l'artista connecta amb el llenguatge del Surrealisme partint de formes orgàniques sorgides d'una relaxació deliberada del control de la raó.
• En la segona, utilitza materials industrials de l'entorn immediat i els descontextualitza, és a dir, els buida de significat anul·lant-ne la funcionalitat. Amb això, dona a la forma una dimensió lírica i li confereix un contingut simbòlic personal.

Nit de lluna s'inclou en aquesta segona via. Fou una de les obres presentades a l'Exposició Logicofobista que va organitzar el grup ADLAN (Amics de l'Art Nou) l'any 1936.

Interpretació i Significació

Contingut i Simbolisme Personal

Com explica l'artista, Nit de lluna esdevé un retrat matern. Així, tindria un record d'ella, com ell mateix diu quan veu que l'està perdent, i pensa en un fus amb el que filava i un ou de sargir. I un esberlador de fusta d'olivera li guardaria el record del pare, que feia arnes de canyes.

Així, Nit de lluna i L'aurèola astral i impassible està a punt són l'homenatge íntim de Leandre Cristòfol als seus pares.

L'obra és catalogada dins l'objecte surrealista, especialment també les composicions incloses en l'Exposició Logicofobista, i en relació amb els artistes catalans Ramon Marinel·lo i Antoni Garcia Lamolla, que també hi van participar. Encara que el mateix Cristòfol diu que simplement era per a ell un record i va ser entesa com a surrealista.

La transformació dels objectes quotidians en objectes poètics el relaciona amb els ready-made dadaistes de Marcel Duchamp, malgrat que en les seves escultures s'aparta del no-significat de les obres de Duchamp, per esdevenir, segons deia ell:

una intuïció d'amor envers tot allò que et crida l'atenció.

Aquesta actitud l'acosta a la poètica de les escultures objecte que Joan Miró realitzava en aquells anys sota l'influx del moviment surrealista. També el podem relacionar amb els poemes objecte de l'escriptor i artista plàstic Joan Brossa.

Funció de l'Obra

La funció de l'obra és simbòlica i intimista, servint-li de recordatori dels seus pares.