Nit de Lluna: Anàlisi i Significat de l'Obra Surrealista de Cristòfol

NIT DE LLUNA

1. Classificació de l’obra:

• a) Títol: Nit de lluna
• b) Autors: Leandre Cristòfol
• c) Cronologia: 1935
• d) Escola o país/ Localització: MNAC (Barcelona)
• e) Estil: surrealista

Temàtica: L'obra és de temàtica al·legòrica.

Descripció de l’obra:

a) Elements tècnics:

• I) Material: fusta i fusta pintada.
• II) Tècnica: talla i assemblatge (s’uneixen diferents materials i objectes per aconseguir un efecte tridimensional).
• III) Cromatisme: policroma.

b) Elements formals:

• I) Visió: segons l’autor, pensada per ser vista frontalment.
• II) Ritmes: es tracta d’una obra amb un equilibri físic i real i atemporal perquè representa un tema transcendent, amb un ritme de moviment fictici remarcat pel predomini de la forma diagonal del fus de filar i amb una textura llisa, brillant, suau i dura provinent dels materials utilitzats.
• III) Tipus de representació: és una obra no figurativa.

c) Composició: molt senzilla, creada a partir dels dos únics elements. Destaca la línia diagonal del fus i les circulars de l’ou i la plataforma, que contrasten.

Dependències i influències posteriors:

L’obra de Leandre Cristòfol ha de ser catalogada dins l’objecte surrealista, especialment les composicions incloses en l’exposició Logicofobista, i en relació amb els artistes catalans Ramon Marinel·lo i Antoni Garcia Lamolla, que també s’hi van presentar.

La transformació dels objectes quotidians en objectes poètics el relaciona amb els “ready-made” dadaistes de Marcel Duchamp, malgrat que en les seves escultures Leandre s’aparta del no-significat de les obres de Duchamp, per esdevenir, segons el mateix autor, “una intuïció d’amor envers tot allò que et crida l’atenció”.

Aquesta actitud s’acosta més, en canvi, a la poètica de les escultures objecte que Joan Miró realitzava en aquells anys sota l’influx del moviment surrealista. També es pot relacionar amb els poemes objecte de l’escriptor i artista plàstic Joan Brossa.

Relacions amb obres similars de l’autor o l’escola:

L’autor té altres obres com “Monument” (1935) i “Moment vital” (1935) o peix damunt la sorra.

Diferències amb altres solucions coetànies:

Es pot dir que Leandre Cristòfol té una similitud amb Joan Miró, ja que els dos artistes principalment utilitzaven el surrealisme de l’automatisme pur, a més d’utilitzar la fusta i de fer servir objectes trobats.

Per una altra banda, l’obra de Leandre Cristòfol es diferencia de la d’artistes com Salvador Dalí o René Magritte, que seguien el corrent oníric. Aquest corrent, respectant les normes de la representació figurativa, recrea associacions estranyes i inquietants pròpies dels somnis.

Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic:

Nit de lluna va ser una de les obres que va presentar l’escultor a l’exposició que es va fer a Lleida el 1936, anomenada Logicofobista, juntament amb Peix damunt la platja i l’Aureola astral i impassibles està a punt de sortir i Finestra.

Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela:

Representa un fus de filar i un ou de sargir i reprodueix el món de l’inconscient de l’artista. El títol ve donat perquè la seva mare cosia a les nits de Lluna (per tant, està dedicat a la seva mare). Ell escull aquests objectes perquè li fan pensar en els seus pares i li recorden la seva infantesa. Per ell era un record, però la gent li va donar un significat surrealista. Aquesta obra té una funció estètica i decorativa.

A més, l’obra va ser presentada a l’exposició que es va fer a Lleida, anomenada Logicofobista. Per tant, des del punt de vista de significat es tracta d’una obra no figurativa i simbòlica. En canvi, la seva funció és decorativa, lúdica i il·lustrativa.

Context històric i artístic:

L’obra se situa a la Segona República espanyola, al bienni conservador, caracteritzat per la paralització de les reformes que s’havien fet durant el bienni d’esquerres. És una època de molta tensió perquè Espanya es troba dividida entre republicans i franquistes i, un any després, esclatarà la Guerra Civil espanyola.

Des del punt de vista artístic, el segle XX és el de les Avantguardes artístiques, dividides en dues grans etapes: Les Primeres Avantguardes (fins la Segona Guerra Mundial) i les Segones (a partir de la Segona Guerra Mundial).

L’obra es troba dins del grup de les Primeres avantguardes, que estan incloses dins d’una dinàmica de canvis que es reflecteixen en tots els camps (científic, tecnològic, econòmic i social).