Com es Nodreixen les Plantes: Guia Completa

Nutrició de les Plantes

La nutrició és el conjunt de processos pels quals els éssers vius converteixen els aliments que ingereixen en les biomolècules que necessiten per fabricar cèl·lules i teixits.

Tipus de Nutrició

• Autòtrofa: s'aprofita l'energia del Sol per transformar aigua i substàncies minerals del sòl en biomolècules (glúcids, lípids, proteïnes, vitamines i àcids nucleics). Aquest procés s'anomena fotosíntesi. Les plantes són organismes autòtrofs.
• Heteròtrofa: s'esdevé en els éssers vius que no poden captar l'energia del Sol, com ara els carnívors o els herbívors. S'han d'alimentar de matèria orgànica produïda per altres éssers vius, descompondre-la en molècules més simples i absorbir aquestes molècules en el procés de digestió.

Elements Essencials per a la Nutrició Vegetal

• Aigua: essencial per al sosteniment de la planta, com a medi en el qual es produeixen les reaccions químiques en les cèl·lules i com a mitjà de transport de substàncies.
• Sals minerals del sòl: dissoltes en aigua, aporten nitrogen, fòsfor, potassi, magnesi, clor, ferro i altres bioelements necessaris per fabricar les proteïnes i les estructures cel·lulars. La manca de sals minerals provoca deficiències en la planta (fulles groguenques o seques, arrels poc desenvolupades). Els minerals del sòl procedeixen de la descomposició de matèria orgànica (fulles, excrements, restes d'animals).
• Diòxid de Carboni (CO2) de l'atmosfera: participa en la fotosíntesi; entra a la planta a través dels estomes de les fulles.

Parts de la Planta i la seva Funció en la Nutrició

Arrel

Part de la planta encarregada de subjectar-la al sòl, especialitzada a absorbir l'aigua i les sals minerals. L'absorció es realitza a través dels pèls absorbents, prolongacions de les cèl·lules que recobreixen l'arrel, que penetren al sòl i augmenten enormement la superfície d'absorció.

Xilema

Teixit conductor en forma de tubs buits, format per cèl·lules mortes unides i endurides per una substància impermeable (lignina, que impedeix que el tub es col·lapsi) que transporta la saba bruta (aigua i sals minerals) des de l'arrel fins a les fulles, en sentit ascendent.

Floema

Teixit conductor format per cèl·lules vives entre les quals hi ha plaques perforades que regulen la circulació de la saba. Transporta la saba elaborada (glucosa i altres molècules orgàniques formades durant la fotosíntesi) tant en sentit ascendent com descendent des de les fulles fins a la resta de la planta. Les cèl·lules de la planta que no duen a terme la fotosíntesi (les de l'arrel), reben les biomolècules necessàries a través de la saba elaborada.

Mecanismes d'Ascens de la Saba Bruta

• Transpiració: provoca un efecte de succió que fa ascendir l'aigua des de l'arrel. Aquesta pèrdua es produeix per la circulació d'aire a l'exterior de les fulles (han de tenir els estomes oberts el màxim temps possible per agafar el CO2 necessari per a la fotosíntesi).
• Capil·laritat: els vasos del xilema són molt fins (menys d'1 mm de diàmetre) i això facilita l'ascensió de l'aigua.
• Força de Cohesió entre les molècules de l'aigua.

Estomes

Orificis petits de l'epidermis de les fulles situats a la part inferior, menys exposada a la radiació solar. S'hi esdevé l'intercanvi de gasos i la pèrdua d'aigua per transpiració mitjançant l'obertura i el tancament dels estomes. Tenen unes cèl·lules anomenades oclusives que permeten que el porus de l'estoma s'obri o es tanqui.

Forma de les Fulles

Planes i verdes. Zona laminar: limbe. Connexió amb la tija: pecíol. Vasos que condueixen la saba: nervi principal i nervis secundaris.

Estructura de la Fulla

A les fulles és on s'hi produeix la fotosíntesi. Per tal que això sigui possible, les fulles han de permetre dur a terme:

• L'intercanvi de gasos amb l'exterior.
• L'arribada d'aigua a les fulles des de l'arrel a la tija.
• La sortida de glucosa i altres molècules sintetitzades a les fulles.
• La captació d'energia solar.

Clorofil·la i Altres Pigments

La clorofil·la és un pigment que es troba als cloroplasts de les cèl·lules del parènquima de les fulles. Capta l'energia solar per a la fotosíntesi i dona el color verd a les fulles. Altres pigments són: vermells (antociamines), ataronjats (carotens) i grocs (xantofil·les), responsables del color de les flors, els fruits i les fulles a la tardor.

Fotosíntesi

Procés pel qual l'energia solar, captada per la clorofil·la, s'utilitza per convertir el CO2 i l'aigua en glucosa i oxigen. AIGUA + CO2 + ENERGIA SOLAR = GLUCOSA + OXIGEN. A partir de la glucosa, es produeix la sacarosa i altres biomolècules.

Respiració de les Plantes

A més de fer la fotosíntesi, les plantes també respiren. La respiració té lloc als mitocondris, requereix oxigen i s'expressa per mitjà de l'equació següent: GLUCOSA + OXIGEN = AIGUA + CO2 + ENERGIA QUÍMICA.

Durant el dia duen a terme la fotosíntesi i la respiració, durant la nit només la respiració.