Nomenclatura i formulació de substàncies pures

Nomenclatura: Procés pel qual s'assigna un nom a una substància pura a partir de la seva composició. Formulació: Procés pel qual s'assigna un símbol o fórmula a una substància pura a partir de la seva composició. El nom i la fórmula d'una substància pura reflecteixen la seva composició. -El nom i la fórmula d'una substància pura indiquen: 1. Quins elements formen la substància. 2. En quina proporció estan aquests elements. 3. En les substàncies moleculars, el nombre d'àtoms de cada element present a la molècula. -Distinguim: Substàncies moleculars (fórmula molecular): La fórmula de les substàncies moleculars indica quin és el nombre d'àtoms de cada element present en una molècula (CO2). Substàncies reticulars (fórmula empírica): Indica la proporció d'àtoms de cada element que hi ha en un cristall.

La valència: Capacitat d'un element de generar enllaços químics. Nombre que indica els electrons d'un element que participen en la formació d'enllaços. L'estat d'oxidació: Nombre teòric que ens permet saber el nombre d'electrons de cada àtom que participa en un enllaç, i si tendeixen a ser cedits o captats. Cada element té un o diversos nombres d'oxidació característics. La suma del nombre d'oxidació dels àtoms d'un compost sempre és 0. Formulació i nomenclatura sistemàtica: -Utilitzar prefixos multiplicadors per indicar la proporció entre els àtoms dels elements que formen la substància pura. -Indicar mitjançant nombres romans el nombre d'oxidació dels àtoms d'un element present a la substància pura. Substàncies elementals: Substàncies formades per un sol element. COMPOSTOS BINARIS: Hidrurs metàl·lics: Compostos formats per hidrogen i un element metàl·lic, enllaç iònic. L'hidrogen sempre actua amb nombre d'oxidació -1. Hidràcids: Compostos formats per hidrogen i un no metàl·lic dels grups 16 i 17. L'hidrogen actua amb nombre d'oxidació +1 i el no metàl·lic amb nombre d'oxidació negatiu. Hi ha formes per anomenar i formular hidràcids de forma sistemàtica. Tanmateix, per anomenar hidràcids en dissolució aquosa s'acostuma a seguir una altra nomenclatura denominada tradicional: Àcid clorhídric (HCl) i àcid sulfhídric (H2S) Oxids metàl·lics: Compostos formats per oxigen i un element metàl·lic. L'oxigen sempre actua amb n. d'oxidació -2. Oxids no metàl·lics: Formats per oxigen i un element no metàl·lic dels grups 13, 14, 15, 16. L'oxigen actua amb n. d'oxidació -2. Halurs d'oxigen: Formats per oxigen i un element no metàl·lic del grup 17. L'oxigen actua amb nombre d'oxidació -2, excepte quan es combina amb el fluor que actua amb +2. Peroxids: Substàncies compostes per un anió peròxid (O2-2) i un altre element que pot ser un metall o hidrogen. L'oxigen actua amb n. d'oxidació -1. ALTRES COMPOSTOS COVALENTS BINARIS NO METÀL·LICS: Formats per 2 elements no metàl·lics, que no siguin ni oxigen ni hidrogen. El n. d'oxidació de l'element que apareix a la dreta de la fórmula sempre és negatiu. Normalment aquests compostos s'anomenen utilitzant prefixos multiplicadors. Sals binàries: Compostos iònics formats per un element metàl·lic i un no metàl·lic que no sigui ni oxigen ni hidrogen. En aquests compostos el no metàl·lic actua sempre amb n. d'oxidació negatiu. Normalment s'anomenen indicant el n. d'oxidació del metall. COMPOSTOS TERNARIS: Hidròxids: Són compostos formats per un element metàl·lic i l'anió poliatòmic hidròxid (OH-) El n. d'oxidació de l'anió OH- és -1, coincideix amb la seva càrrega elèctrica. S'obtenen per la combinació d'un òxid metàl·lic més aigua. Oxiàcid: Són els compostos formats per hidrogen (amb n. d'oxidació +1), un element no metàl·lic (amb n. d'oxidació positiu) i l'oxigen (amb n. d'oxidació -2) col·locats en aquest ordre. S'obtenen per la unió d'aigua a l'òxid no metàl·lic del qual provenen.