Nominalisme de Guillem d'Ockham i la Filosofia Cínica

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,47 KB

Nominalisme de Guillem d'Ockham

La Qüestió dels Universals

Què és real? Són reals els universals (idea, essència que determina el conjunt d’individus)?

La Tesi Nominalista

El Nominalisme sosté que els universals són noms, un simple “flatus vocis” (aire de la veu). Per tant, els universals no existeixen com a entitats reals.

  • Tesi d’Ockham: Només existeixen els subjectes singulars, les coses (els quals són creats i conservats per Déu, que actua lliurement).
  • La realitat és singular. Per tant, els nominalistes diuen als metafísics que la forma, la idea o l’essència no corresponen a cap realitat.
  • Els noms o universals són signes amb els quals ens referim i agrupem els individus.

La Naturalesa dels Conceptes

Sant Anselm diu que els universals són conceptes abstractes que només existeixen en l’enteniment. Són fruit de l’abstracció, resultat d’experiències repetides.

El nominalisme posa en crisi la necessitat del coneixement: allò que veig serà probable, no necessari.

Separació de Fe i Raó

Ockham separa la fe i la raó. Qualsevol intent d’explicar racionalment la voluntat de Déu per a ell és un acte de supèrbia.

L’existència del món és totalment contingent.

Déu com a Causa Conservant

Com raona l’existència de Déu? Déu és la primera causa que conserva el món.

Cinisme: La Recerca de la Felicitat Natural

Principis Fonamentals de la Felicitat

La felicitat consisteix a viure d’acord amb la natura.

La felicitat és a l'abast de qualsevol persona disposada a exercitar-se físicament i mentalment.

L'Autodomini i la Virtut

L'essència de la felicitat és l'autodomini, el qual es manifesta en la capacitat per viure feliçment fins i tot en circumstàncies adverses.

  • L'autodomini és l'equivalent d’un caràcter virtuós. Una cosa implica l'altra.
  • La persona feliç és l'única realment sàvia, sobirana i lliure (o viceversa).

Crítica a les Convencions Socials

Les coses considerades convencionalment com a necessàries per a la felicitat (la riquesa, la fama, el poder polític) no tenen cap valor segons la natura.

Els principals impediments per a la felicitat són:

  1. Els falsos judicis de valor.
  2. Els trastorns emocionals.
  3. El caràcter viciós i dependent que comporten els judicis falsos.

Entradas relacionadas: