Normalització Lingüística: Procés, Etapes i Exemples
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,29 KB
Què és la comunitat lingüística?
Una comunitat lingüística és aquella que té una llengua que la cohesiona, amb les funcions instrumentals que li ha donat la comunitat.
Procés prospectiu de resposta al conflicte lingüístic
És un procés prospectiu de resposta al conflicte lingüístic i de cohesió a la comunitat lingüística.
Diferències entre normalització, normativització i oficialització
La normalització no és només l'estandardització (establir normes) ni l'oficialització (atorgar requisits formals i accés a certs àmbits), sinó que n'és una part.
Condicionants del procés de normalització
- El punt de partida condiciona el procés (més o menys òptim).
- Necessitat d'una política lingüística: mesures impulsades des del poder.
Definició de normalització lingüística segons Albert Bastardas
Segons Albert Bastardas (1994), la normalització és un macroprocés social intencional que, a partir d'una determinada fase de substitució lingüística, pretén la recuperació de funcions i de parlants per al codi en recessió, amb l'objectiu d'aturar la substitució, assegurar l'estabilitat de la llengua i convertir-la en un instrument de cohesió.
Subprocessos de la normalització
- Recuperar la retransmissió de pares a fills.
- Estandardització.
- Que tothom la parli.
- Que els nouvinguts l'aprenguin.
Característiques del procés de normalització
Cada procés és únic, però amb unes constants i amb circumstàncies diferents.
Etapes del procés de normalització
- Conflicte lingüístic explícit.
- Presa de consciència.
- Arrencada de les pautes sociolingüístiques (importància de les elits).
- Actuació (macroprocés).
Conseqüències de la normalització
- Individuals: aprenentatge i cultivació.
- Socials: inversió del procés de substitució i superació del conflicte.
- Territorials: monolingüisme territorial (cohesió).
Casos d'èxit de normalització al segle XX
- Noruec, finès i islandès.
- Polonès i hongarès.
- Hebreu.
Política lingüística
Són les mesures que els poders públics poden prendre per tal d'intervenir en les comunicacions lingüístiques de la societat. També es pot definir com el conjunt d'accions encaminades a la producció planejada de qualsevol tipus de canvi en els comportaments lingüístics.
Planificació lingüística
Són les actuacions sobre el codi, no l'actuació social. Està relacionada amb l'estandardització i la codificació. Inclou tres processos:
- Selecció del vernacle.
- Varietat de la llengua per construir l'estàndard.
- Implantació.
Exemples de polítiques lingüístiques
- Màxim reconeixement: multilingüisme igualitari (Suïssa, Bèlgica i Canadà).
- Cap reconeixement: França.
- Persecució lingüística: Espanya franquista.
- Reconeixement parcial del multilingüisme: Espanya.