Normalització i Substitució Lingüística

Normalització Lingüística

Implica que una llengua pugui ser usada d'una manera normal en una societat, és a dir, que s'hi puguin cobrir tots els àmbits d'ús sense haver de recórrer a cap altra llengua.

Procés:

1. Existència d'una normativa (crear un estàndard eficaç / filòlegs)
2. Creació d'un marc legal favorable a la llengua (juristes)
3. Recuperació d'una estructura política i de poder (segons el principi de personalitat i territorialitat)
4. Implicació de la societat (ús convencional de la llengua, ús intencional de la llengua)

Llengua minoritzada i minoritària.

Substitució Lingüística

Procés:

Estructura lingüística:

1. Incorporació de préstecs lingüístics
2. Degradació de l'idioma

Cos social:

1. Bilingüització
2. Minva la freqüència d'ús de la llengua entre els joves
3. Interrupció de la transmissió intergeneracional

Causes:

Físiques:

• Naturals: epidèmies, plagues...
• Mà de l'home: colonització

Socials i polítiques:

• Consolidació dels estats (1 estat 1 llengua)
• Pèrdua de poder
• Inundació demogràfica (substitució dels parlants de la llengua per parlants de la llengua dominant)
• Exèrcit (reforça la idea de 1 estat 1 llengua)
• Mitjans de comunicació
• L'escola
• Ciutats

Psicològiques:

• Autoodi

Bilingüisme

Individual: persones que són capaces d'utilitzar dos codis lingüístics.

Territorial: es dóna a un espai geogràfic dividit en dues zones delimitades lingüísticament.

Social: dues comunitats lingüístiques conviuen en un territori, una ha d'adquirir la llengua de l'altre per a cobrir certs àmbits lingüístics, tota la comunitat es veu forçada a bilingüitzar-se en la llengua de caràcter dominant.

Bilingüisme unilateral: població que es veu obligada a usar l'altra llengua i s'esdevenen bilingües, mentre l'altra part de la població són unilingües.

Bilingüisme substitutori: s'intenta disminuir el nombre de parlants de la llengua minoritzada i rompre la transmissió intergeneracional.

Diglòssia

La llengua dominant s'associa als àmbits d'ús de prestigi dins la societat i la llengua minoritzada és vista com no apta per a aquests àmbits d'ús. El concepte original de Charles Fergusson aplicà a les dues varietats d'una mateixa llengua, Joshua Fishman partí del concepte de Fergusson i l'amplià a una situació de contacte de dues llengues. El concepte de diglòssia enllaça amb el concepte de bilingüisme.

Mitificació del Bilingüisme

Ens trobem amb un prejudici lingüístic en el cas del bilingüisme social. El bilingüisme no és un argument vàlid per a representar la situació normal i ideal de la llengua, és a dir, una situació mitificada.

Prejudicis i Tòpics

La mitificació del bilingüisme és una fal·làcia o un mite, la base teòrica de la mitificació són els prejudicis. Jesús Tuson defineix el prejudici lingüístic com un prejudici social, manifestant en una desviació de la racionalitat que té forma de judici de valor emès sobre una llengua, generat directament per la ignorància o la malvolença, ajustat a estereotips i dictat pel neguit que ens produeixen les diferències.

Bilingüe / Bilingüista

Bilingüe: persona que coneix i pot utilitzar dues llengues diferents.

Bilingüista: qui és partidari del bilingüisme substitutori, des d'una perspectiva bilingüista, dins un mateix estat es defensa el bilingüisme d'unes determinades zones i el monolingüisme d'unes altres.

Els Estats Plurilingües

Es classifiquen segons tinguin:

Reconeixement institucional de diverses llengües:

• Basat en la desigualtat jurídica (1 llengua oficial i altres cooficials / Espanya)
• La igualtat jurídica regulades segons un principi de territorialitat (el territori es divideix en zones delimitades lingüísticament / Suïssa, Bèlgica)
• Un principi de personalitat (els ciutadans s'expressen en una llengua o una altra independentment d'on estiguin / Finlàndia, Luxemburg, Irlanda, Canadà)

Reconeixement institucional d'una sola llengua:

• Sense polítiques de protecció (l'estat defensa i promociona una sola llengua en tots els àmbits)
• Amb polítiques de protecció de minories (tot i que l'estat es declara monolingüe protegeix les llengües minoritàries) basada en el dret internacional (protecció de minories regulades per disposicions internacionals / Dinamarca, Itàlia), disposicions pròpies (Anglaterra, Holanda)