Normes de ius cogens: Costum Internacional i Tractats Internacionals

Contingut de les normes de ius cogens:

• Obligacions dels estats vers els individus: prohibició esclavatge, tortura…
• Obligacions dels estats respecte grups humans: prohibició genocidi, aprtheid…
• Obligacions dels estats respecte la Comunitat Internacional: prohibició de l’agressió, el recurs de l’amenaça o l’ús de la força...

Tot i així, hi ha normes de ius cogens que no es poden classificar en aquestes categories: prohibició de la contaminació massiva, la no apropiació de l’espai ultraterrestre… EL COSTUM INTERNACIONAL: Concepte i elements del costum internacional

El costum internacional és una font formal no escrita de creació de DIP. S’adapta a les canviants circumstàncies de les relacions internacionals.

CONCEPTE: És una norma resultant d’una pràctica general, uniforme i duradora en el temps duta a terme pels subjectes de DIP i realitzada amb la convicció de ser socialment necessària fins el punt de ser jurídicament obligatòria.

Que una norma consuetudinària estigui codificada (tractats, actes normatius d’OI o normes estatals) no impedeix que continuï tenint una existència i una aplicabilitat independent respecte la norma convencional on està codificada.

S’ha d’entendre el costum com a resultat i no com un pacte tàcit. Tot i així, el TIJ ha anat acceptant que el pacte tàcit pot presumir-se (presumpció de iuris tantum). El costum s’ha d’entendre com la convicció o opinio iuris col·lectiva.

ELEMENTS:

• Pràctica o element material: repetició uniforme, constant/duradora i general de comportaments (accions o omissions) per part de qualsevol òrgan de l’estat o d'òrgans de les OI.
• Uniformitat a la pràctica
• Les respostes o accions dels estats davant de situacions semblants no poden ser contradictòries o discrepants, sinó substancialment idèntiques.
• A l’hora de valorar els comportaments que es desvien de la uniformitat cal diferenciar entre:
  • Comportaments relacionats amb una norma en procés de formació
  • Comportaments relatius a una norma ja consolidada.
• Pràctica constant i duradora: no n’hi ha prou amb un únic precedent per a que sorgeixi el costum, sinó que és necessari una certa repetició en el temps.
• Pràctica d’acceptació general: suposa una multiplicació de precedents fins arribar a reflectir la pràctica de la immensa majoria dels estats.
• Generalitat no implica unanimitat, sinó representativitat. La norma consuetudinària requereix el consens o acceptació general dels obligats però no la unanimitat de les voluntats.
• Opinio iuris o element psicològic: convenciment o convicció (objectivament demostrable) que tenen els estats que es comporten de certa forma, de que actuen d’acord amb una norma jurídica.
• Aquest element ens permet diferenciar-les de la comitas gentium o usos de cortesia.
• La prova de l ’opinio iuris és complexa, especialment quan es tracta de comportaments omissius. TIJ: es prova mitjançant la inducció, partint de l’anàlisi d’una pràctica consolidada, i no per deducció partint d’idees preconcebudes.

Tipus i prova de les normes consuetudinàries: - Costums generals (universals) o dret internacional general: obliguen a tota la CI. Funciona la presumpció iuris tantum (tot i que si es tracta de normes de ius cogens entra en joc la presumpció iure et de iure) de que existeix un assentiment tàcit i, conseqüentment, l’estat que al·lega una norma de DIP consuetudinàri d’abast universal no té necessitat de provar-la (el jutge la coneix, pº iura nuvit curia).

- Costums regionals (i particulars no regionals o especials) o locals (o bilaterals); vinculen als estats d’una determinada regió o que comparteixen determinats valors i que han participat en la seva formació o bé l’han acceptada posteriorment.

ELS TRACTATS INTERNACIONALS: Concepte de Tractat Internacional:

És un acord de voluntats concordants, ja consti en un o més instruments o, en el seu cas, oralment, o qualsevol que sigui la seva denominació particular, entre subjectes de l’OJ internacional, dirigit a produir efectes jurídics entre les parts, i fins i tot per tercers, regit per les normes de DIP.

• Acord de voluntats concordants: així es distingeix dels actes unilaterals dels estats.
• Llibertat de forma: STIJ afer Plataforma continental del mar Egeu, para. 39.
• Entre subjectes de DIP: Treaty making power. Els estats la sustenten per raó de la sobirania estatal, que pot cedir-se.
• Produir efectes jurídics: obligació d’adoptar una conducta determinada o, en cas contrari, en incórrer en responsabilitat internacional.
• Regit pel dret internacional públic.

Classificació dels Tractats Internacionals:

• En funció del nombre de parts
  • Bilaterals: entre dos subjectes de DIP.
  • Multilaterals: entre més de dos subjectes de DIP.
• El tractats multilaterals poden ser:
  • Restringits/tancats: limitat a un número concret de parts.
  • Generals/oberts: tenen vocació d’universalitat.
• En funció del grau d’obertura.
  • Oberts.
  • Tancats.
  • Semitancats.
• En funció de la seva durada.
  • Durada determinada.
  • Durada indeterminada.
  • Prorrogables, ja sigui expressa o tàcitament.