Normes Jurídiques, Morals i Socials: Anàlisi Detallada

Lleis Jurídiques i Altres Normes

Lleis Jurídiques

Fan referència a un reglament ordenat. Es caracteritzen per:

• Prescriptives: Regulen el comportament humà i responen al Principi de l'haver de ser.
• Principi d'imputació: Una acció té conseqüències (llibertat per fer o no l'acció).
• Validesa formal: No depèn del seu compliment.

Altres Normes No Jurídiques

Usos Socials

Són pràctiques i comportaments generats per la societat que es duen a terme per inèrcia.

• Normatius: El grup els considera obligatoris (pressió pel compliment + rebuig). Exemple: urbanitat.
• No normatius: Costums o hàbits. No comporten ni sanció ni rebuig. Exemple: l'hora de dinar.

Característiques dels usos socials:

• Basats en la conducta externa (igual que el dret).
• Unilaterals: No faculten ningú a exigir el compliment a un altre.
• Heterònoms: Provenen d'una altra persona o del grup social.
• Incoercibles: No s'obliga al compliment per la força.

Normes Morals

Són similars als usos socials, però hi influeixen valors i ideals.

Característiques de les normes morals:

• Interioritat: El més important és la intenció.
• Autonomia: Requereix ideals o valors propis previs.
• Són unilaterals, incoercibles i sense contraprestacions (recompenses).

Tipus de Normes Morals

• Consciència individual: Elaborada per la pròpia persona (sanció = remordiment).
• Moral religiosa o filosòfica: Un grup de persones s'hi sotmet voluntàriament.
• Moral social: L'acceptada per un grup social en un moment determinat.

Diferències entre Dret i Moral

La Moral

• Busca l'home bo.
• Té una perspectiva personal (com afecta cadascú).
• Considera la intencionalitat: dolós (volent) i culpós (sense voler).
• No admet canvi deliberat.

El Dret

• Busca bons ciutadans.
• Té una perspectiva social.
• Només s'interessa per l'acció exterioritzada (generalment, no per la intenció si no es manifesta).
• No és immune al canvi deliberat.
• Tipicitat del dret: Descriu conductes típiques i valora si els ciutadans les segueixen (no jutja globalment la persona, sinó quan realitza l'acció tipificada).
• És atributiu (atribueix drets) i imperatiu (imposa deures).
• Recull la responsabilitat objectiva (per exemple, en alguns delictes culposos o danys).

Connexions entre Dret i Moral

Legalització de la Moral

És el pas d'aspectes de la moral al dret. Hi ha dos tipus:

• El dret imposa moral perquè reflecteix la moral compartida (exemple: monogàmia en algunes cultures).
• El dret marca pautes morals generals però no les imposa (Principi de llibertat de l'estat de dret).

Moralització del Dret

Les normes jurídiques incorporen aspectes morals.

• El dret busca el bé dels ciutadans (exemple: l'obligatorietat del cinturó de seguretat).
• El dret reclama actituds laudables (exemple: delicte d'omissió de socors).

Això ha donat lloc, en alguns casos, a la discriminació positiva.

Per Què Són Obligatòries les Normes?

Iusnaturalisme

• Iusnaturalisme clàssic: El dret és obligatori si és just (si es correspon amb el dret natural).
• Iusnaturalisme clàssic moderat: Defensa la desobediència al dret en casos excepcionals perquè es busca l'estabilitat del sistema.
• Iusnaturalisme radical: Defensa la desobediència total encara que es comprometi l'estabilitat del sistema.
• Iusnaturalisme moderat: Desobediència només quan hi hagi un fort conflicte moral.

Positivisme i Legalisme

• Positivisme/Legalisme (estricte): El dret és obligatori perquè està creat per l'autoritat competent (independentment del seu contingut moral).
• Positivisme moderat: El dret és obligatori perquè és expressió de la voluntat del poble. Requereix dues condicions:
  1. Les lleis són el mitjà idoni per a les finalitats del dret.
  2. Acceptació dels drets fonamentals.

Desobediència al Dret

Hi ha dues formes principals de protesta:

• Objecció de consciència: Negar-se a complir una norma per motius morals o de consciència de la persona. No es busca la derogació de la norma, només que no se li apliqui individualment.
• Desobediència civil: Acció que busca canviar una norma o política considerada injusta. És una mesura de pressió pública per promoure un canvi legislatiu o social.

Caracterització Jurídica de les Normes

Característiques Jurídiques de les Normes (NNJJ)

• Validesa: Quan una norma és vàlida, és obligatòria. És un requisit formal que estableix la seva obligatorietat independentment de l'acceptació dels destinataris. En cas d'incompliment, se sanciona o s'aplica per la força.
• Vigència: És el període durant el qual una norma és obligatòria. Se li dona publicitat (per exemple, al Butlletí Oficial de l'Estat - BOE) perquè es conegui, i el desconeixement no n'excusa el compliment.
• Derogació expressa: Els textos jurídics posteriors indiquen explícitament quines normes jurídiques (NJ) anteriors queden derogades quan entra en vigor la nova norma.
• Derogació tàcita: Es produeix quan una nova llei és de rang igual o superior a l'antiga i el seu contingut és incompatible o contradiu la nova.
• Eficàcia: Una norma jurídica (NJ) és eficaç quan es compleix el que la norma disposa en la pràctica (exemple: la majoria de la gent es posa el cinturó de seguretat).
• Efectivitat: Una norma jurídica (NJ) és efectiva si assoleix l'objectiu o finalitat per a la qual va ser creada (exemple: l'obligatorietat del cinturó de seguretat contribueix a la reducció d'accidents greus).

Classes de Normes Jurídiques (NNJJ)

• Normes primàries: Són les normes de conducta que prescriuen, prohibeixen o permeten determinats comportaments.
• Normes secundàries (complementen les primàries):
  • De reconeixement: Indiquen els criteris per identificar quines normes formen part d'un sistema jurídic (quines NJ són vàlides).
  • De canvi: Regulen la creació, modificació i derogació de les normes (la seva vigència).
  • D'adjudicació o aplicació: Estableixen els procediments i òrgans per aplicar les normes i resoldre conflictes (per exemple, els tribunals).