Noucentisme: Art, Cultura i Política a Catalunya (1906-1923)

Noucentisme

Corrent cultural i polític que es va iniciar amb la creació de la Solidaritat Catalana (1906) i va acabar amb el cop d’estat de Primo de Rivera (1923).

• Eugeni d’Ors publica el Glosari a La Veu de Catalunya
• Josep Carner publica Els fruits saborosos: reflecteix ideals del moviment
• Primer Congrés de la Llengua Catalana

Va trencar amb l’ideari estètic del moviment anterior, i va continuar amb la tasca iniciada pel Modernisme. Però, a diferència d’aquest, comptava amb la col·laboració de la burgesia catalana.

Les institucions catalanes i la Mancomunitat (1914) van impulsar la modernització del país. Així i tot, el model clàssic es va prendre com a model cultural.

Ideologia

Persegueix la perfecció basada en la imposició de la raó, l’ordre, la serenitat i la bellesa formal en contraposició als modernistes.

Autors

Eugeni d’Ors (Barcelona 1881/1954) Pseudònim: Xenius i Octavi de Romeu

Ideòleg noucentista que va estudiar Dret i Filosofia però es va decantar per la literatura. Va ser secretari general de l'IEC, però la mort de Prat de la Riba, el president de la Mancomunitat, va tenir repercussions i el va obligar a dimitir dels seus càrrecs. L’any 1920 comença a escriure en castellà.

Obra: Glosari: Article breu de caire intel·lectual editat a La Veu de Catalunya. Es varen recollir en diversos volums.

Josep Carner (Barcelona 1884/1970)

Pertanyia a una família d'intel·lectuals. Als 12 anys va publicar la seva primera poesia (Laureneta) i als 14 va entrar a la universitat a estudiar Dret i Lletres, on va descobrir el catalanisme polític. Va treballar a l'IEC. En la repressió franquista (1939) es va refugiar a Mèxic com a professor d’universitat.

Obra: Primers anys = Modernisme. 1a ETAPA = Noucentisme: Els fruits saborosos (1906). 2a ETAPA = Simbolista: El cor quiet (1925) i Nabi (1941)

Jaume Bofill (Olot 1878/1933) Pseudònim: Guerau de Liost

Poeta, periodista i polític del Noucentisme. Estudia Dret i Lletres, col·labora a La Veu de Catalunya. Fou membre de l'IEC.

Obra: Ideologia de la Mancomunitat en els seus articles. Llibre més important = Satires (1927): Retrat de la Barcelona burgesa i menestral de l’època.