Noucentisme i Avantguardes: Un Anàlisi Cultural i Literari

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,08 KB

NOUCENTISME (1906-1923): doble significat. Nou cents = nou segle i és sinònim de modern, actual. Introduït per Eugeni d'Ors a "Glosses" (articles breus) publicades a La Veu de Catalunya.

Publicacions i fets:
  • Els fruits saborosos - Josep Carner
  • Glossari - Eugeni d'Ors
  • Horacianes - M. C. Llobera
  • 1r Congrés Nacional de la Llengua Catalana
  • La nacionalitat catalana - Enric Prat de la Riba
Per què acaba? 1923: Cop d'estat de Primo de Rivera. Ors s'enfronta al president de la Mancomunitat. PDR i marxa a Madrid.
Objectius: Moviment que abraci tots els àmbits de la cultura. Confluir política i cultura.
Normalitzar la política i la cultura en general i la literatura i la llengua en particular.
Volen aconseguir: Situar Catalunya al mapa de la Unió Europea. Divulgar la ideologia noucentista a tots els sectors de la societat. Crear infraestructura cultural (escoles 1910, Biblioteques 1914...)
ESTÈTICA (paraules clau):
  • Imperialisme: exercir funció dirigent política per l'expansió.
  • Arbitrar: Abstreure's de la realitat per aconseguir el català ideal.
  • Classicisme: El món clàssic ha de ser imitat.
  • Civilitat: harmonitzar les classes socials.
  • Mediteranisme: reivindicar les cultures mediterrànies.
GÈNERES:
  • Poesia: gènere valorat que permet crear llengua literària i idealitzar la realitat.
  • Prosa i teatre: gèneres que mantenen massa contacte amb la realitat. Prioritzen: narració culta, articles de periòdics i alta comèdia. Tradueixen grans autors europeus.
TRETS COMUNS DEL MODERNISME: Interès per la reforma social. Europeisme. Lluitar per crear literatura i llengua modernes i flexibles. Desig de progressar. Rebuig del passat i de l'immediatesa.
TRETS DIFERENCIALS DEL MODERNISME: Integració social i exercici del poder polític. Models literaris clàssics. Predomini de la raó sobre la passió i el sentiment. Ciutat vs. camp. Mestratges vs. innovació.
AUTORS I IMPORTÀNCIA:
  • Eugeni d'Ors (1881-1954)
  • J. Bofill i de Bages (1878-1933)
  • J. Carner (1884-1970)


AVANTGUARDES (1917-1934): Conjunt de moviments i corrents artístics que apareixen a Europa al segle XX. Desig de ruptura (trencar amb la tradició) i crear un llenguatge nou. Mostrar amb art la crisi social. Elements comuns: gust per la modernitat, origen i supressió de barreres entre gèneres.
Nova concepció de la poesia: Destruir la unitat gràfica de la plana (lletres, colors, tinta). Alliberar les paraules dels lligams gramaticals i racionals. Desintegrar paraules i dibuixar paraules.


FUTURISME: (Exaltació de la màquina) Giacomo Balla (1878-1958). Velocitat d'automòbil (1913). Rebuig del passat i la tradició. Admiren el modern. S'identifiquen amb la indústria i el progrés. Maquinisme, agressivitat i competitivitat. Noves tècniques d'expressió, destrucció de la sintaxi, llibertat de paraules...
CUBISME: Escola patriòtica (bases de Picasso). Creaven imatges amb aspecte fragmentat; la poesia cubista descompon elements i els reorganitza.
DADAISME: Zurich (1915), grup intel·lectual. Tristan Tzara. Moviment radical d'avantguarda. Negació de tot. Destrucció per a la destrucció. Protesten contra els valors burgesos, alliberant l'instint. Llenguatge incoherent, il·lògic, absurd, espontani i irònic...
SURREALISME: Descobriment del subconscient. 1924: origen del moviment Dada. Influència enorme sobre l'art posterior.


J. Salvat Papasseit: Barcelona, família obrera. Pare forner, va morir en un vaixell el 1901. Acollit en un vaixell al port de Barcelona fins als 13 anys. S'interessa per la literatura. Als 18 anys, s'uneix a la Joventut Socialista. A 21 anys treballa de llibreter a "Galeries Laietanes". Escriu "Un enemic del poble". El 1918 es casa. El 1919 publica "Poemes en ones heretjanes" i li diagnostiquen tuberculosi. Els 5 últims anys escriu "L'irradiador del port de les gavines" (1922), "La gesta dels estels" (1922), "Poema de la rosa als llavis" (1923) i "Ossa menor" (1925).
CARACTERÍSTIQUES: Vitalitat. Es dirigeix al poble. Reflex de la vida d'un home emergit en la societat que li ha tocat. Poeta que va escriure en català per voluntat pròpia. Introdueix el sexe com a acte vital. Primera producció poètica d'avantguarda a Catalunya. Poesia sincera.
J. V. FOIX: Sarrià, 1893. Fill de pastisser. Inicia la carrera de dret i abandona al segon any. A partir de 1916 coneix poetes com Papasseit, C. Riba...
Inicia una intensa activitat literària, intel·lectual i periodística.
CARACTERÍSTIQUES:

Entradas relacionadas: