Noucentisme: Característiques, Evolució i Poesia

Noucentisme: Ideal, Evolució i Temàtiques

Noucentisme: Ideal noucentista (civilitat i harmonia), pretext de la vida quotidiana, quotidianitat irreal i idealitzada, distanciament (elements clàssics), reflex estètica, arbitraris (objectes per versemblança), natura idealitzada.

Evolució del Noucentisme

Evolució: Consolidació i última etapa (aques i vent): interès per un instant, punt de desencís, sàtira que educa fent somriure, èmfasi d’allò anecdòtic, cant a la ciutat, habilitat retòrica (barreja culte-pop, arcaismes-anglicismes, rimes insòlites) que aporta sorpresa i humor, anticlímax i hipèrbole, comentar subjectiu.

L'Amor com a Fracàs en la Poesia Noucentista

Amor com a fracàs (paraula al vent i bella terra, bella gent): rebuig al virtuosisme extrem, individualisme i emotivitat, desengany, no nega la racionalitat i evita la pura subjectivitat, preocupació per la fugacitat de la paraula (reflex estètica), to meditat i paisatge acollidor, retorn al simbolisme, poeta com a ésser diferent i llenguatge melòdic / idealització de la terra, gent i dona. Poetització sobre detalls, petita tragèdia de la vida quotidiana.

Poesia a l'Exili: Enyorança i Reflexió

Poesia a l'exili: augment del record, retorn i enyor, meditació sobre el pas del temps des de la vellesa, tema patriòtic (llengua), es plantegen temes des de la serenor de l'esperit, però amb patetisme. Llunyania, arbres i absència. Revisió de la poesia gramatical i estilística. A més, vol transmetre imatge de català al dia.

Últims Llibres: Bestiari i Tomb de l'Any

Últims llibres: Bestiari i Tomb de l’any. Joc estilístic. 154 animals de comportament humà. / Serenor en ambient familiar, Déu com a referència, humanització de la natura.

Aproximació al Postsimbolisme

Aproximació al postsimbolisme: (el cor inquiet i primavera al poblet) preocupació per la condició humana (funció), augment del record, enyor i reflexió, aproximació a la realitat, busca de solucions (per seny o fe), voluntat d’abstracció (pot dur a metafísica), menys ironia i més pietat i tendresa, distància del postsimbolisme (menys intel·lectualització, menys preocupació per l'essència de la poesia). O sigui, s’acosta però manté certs matisos. Existeixen dos camins en aquesta etapa: poesia més abstracta amb rerefons metafísic i poesia que parteix d'imatge externa en una determinada escena on pot aparèixer reflexió però més implícitament. Cor quiet planteja qüestions de caràcter abstracte i la nit facilita nova percepció del món. Primavera al poblet captació d'imatges de la primavera (primers poemes), riquesa lèxica, visió completa del jo poètic assenyat, al final Carner metafísic o fi d'estació preocupat per la mort.