Noucentisme Català: Figures Clau i Obres

Enric Prat de la Riba

En càrrecs del govern (1907, president de la Diputació de Barcelona i el 1917, president de la Mancomunitat), va ser clau per a la concreció política dels interessos de classe de la burgesia i dels continguts culturals del Noucentisme. Prat de la Riba i els seus col·laboradors, amb gent de diversa filiació política i social, van dur a terme una sèrie d'accions sense precedents, tant pel que fa al volum com als objectius. Va accedir a la presidència de la Diputació de Barcelona i va publicar La nacionalitat catalana.

Congrés Internacional de la Llengua Catalana

Es va celebrar al Teatre Principal de Barcelona del dia 13 al 18 d'octubre de 1906. L'organitzà i el presidí Antoni M. Alcover, assessorat per diversos lingüistes. El seu objectiu principal fou orientar els estudis sobre la llengua catalana per a redactar la gramàtica de la llengua catalana. El principal objectiu fou la ràpida codificació ortogràfica i gramatical del català. El congrés va ser el primer gran certamen on van participar intel·lectuals i escriptors procedents de tot el domini lingüístic. Una primera conseqüència de la celebració del congrés fou l'augment del prestigi del català. L'Institut d'Estudis Catalans l'any 1913 aprovà les Normes ortogràfiques i el Diccionari general de la llengua catalana el 1932.

Pompeu Fabra

Va néixer a Barcelona el 1868 i va morir a Prada el 1948. Va definir el model de la llengua literària per a una societat culta i moderna. Des de l'Institut d'Estudis Catalans, Pompeu Fabra va establir un català culte allunyat de les solucions individuals més o menys pintoresques, del perill de la castellanització i de l'excessiva fragmentació dialectal. Va fixar un català apte per a totes les variants lingüístiques.

Eugeni d'Ors

Va néixer a Barcelona el 1881 i va morir a Vilanova i la Geltrú el 1954. El 1911 va ser nomenat secretari general de l'Institut d'Estudis Catalans, el 1915 va esdevenir director de l'Escola de Bibliotecàries i el 1917 el màxim responsable d'Instrucció Pública de la Mancomunitat de Catalunya. Eugeni d'Ors va dur a terme una tasca d'il·lustració pública molt eficaç, sobre els principis ideològics, ètics i estètics d'aquest projecte transformador sostingut per la burgesia catalana.

L'escriptor establia un sistema d'oposicions entre el passat i el present. És l'autor del Glossari, de la qual sorgeixen d'altres publicades de forma independent amb pretensions més explícitament literàries o filosòfiques.

Josep Carner

Etapa de formació (1896-1905)

Els seus primers llibres on usa formes clàssiques i la ironia. Tot i estar influït pel Modernisme, no acaba de combregar amb la seva poca sobrietat i no va participar mai ni a les tertúlies ni a les revistes ni en la bohèmia modernista.

Etapa Noucentista (1906-1924)

Els fruits saborosos (1906), Auques i ventalls (1914) es caracteritzen pel seu rigor formal i valoració de la tradició, els seus jocs amb la llengua, els temes de la vida quotidiana, la visió del món plàcida i ordenada, l'humor i ironia a la manera britànica. La paraula en el vent (1914). Entre 1909 i 1925 treu llibres de prosa poètica on recull articles periodístics com Les bonhomies (1925).

Etapa simbolista (1925-1939)

Representa un canvi en la seva poesia, és més reflexiva, amb les preocupacions morals de l'home i d'estètica postsimbolista. Humanitza, s'interessa per les coses senzilles i la contemplació filosòfica de l'existència i les inquietuds religioses.

Etapa metafísica o d'exili (1939-1970)

El 1935 va morir la seva dona i la Guerra Civil va provocar un canvi en la seva poesia. Ell fa una profunda reflexió sobre el destí de l'home. Durant molts anys es dedica a revisar la seva obra i fer-ne noves edicions.